Esther Molina, becària de recerca de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani
Jane Goodall a la Fundació Mona
El divendres 27 de maig es feien presents a Girona les ganes de contribuir a un món millor. La doctora Jane Goodall, primatòloga mundialment reconeguda, ens regalava la seva presència al Palau de Congressos, amb la conferència What I learnt from chimpanzees (El que vaig aprendre dels ximpanzés). La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani va convidar-la en el marc dels 25 anys de la mort del filòsof. Van col·laborar també a fer-ho possible l’Ajuntament de Girona, l’Institut Jane Goodall, la Fundació Mona, el Màster en Primatologia de la Fundació Universitat de Girona – Fundació Mona i l’Asociación Primatológica Española (APE). Al voltant d’un miler de persones –algunes vingudes de ben lluny– repartides en tres sales , va poder assistir a l’acte, i unes sis-centes van seguir-ho en directe a través d’Internet.
La metodologia de treball de camp de la doctora Goodall, allunyada del que s’estilava aleshores, es centra a comprendre els ximpanzés com a individus amb valor intrínsec, emocions i personalitats pròpies, i no com a simples números dins d’un experiment. El seu punt de vista obert i amb certa innocència ha comportat una revolució en la manera de fer ciència en aquest camp. Dècades de recerca en plena natura han proporcionat troballes úniques sobre l’etologia dels ximpanzés – com la fabricació d’eines, l’alimentació, l’estructura social, la relació entre ells, les àrees de distribució– i han impulsat centenars d’investigadors a continuar i ampliar la seva tasca en aquesta àrea i d’altres relacionades i, a més, a implicar-se en la conservació del medi i la cura dels grans simis a tot el món.
A Gombe, Tanzània, l’equip de la doctora. Goodall continua fent recerca. Del Centre de Recerca Gombe Stream, fundat per Goodall el 1965, n’han sortit tesis doctorals sobre etologia, ecologia i altres camps afins, i el seu treball pioner ha portat a la publicació de gairebé un centenar d’articles científics, una vintena de pel·lícules (l’última d’elles, “Jane’s Journey”, preseleccionada als Oscars 2012 a millor documental), milers d’articles i entrevistes als mitjans de comunicació i llibres en diversos idiomes.
El treball científic i humà de Jane Goodall i el seu compromís amb la conservació del planeta i la pau mundial l’han feta mereixedora de 45 Honoris Causa d’universitats internacionals i més d’un centenar de premis internacionals, entre els quals destaquen el Premi Gandhi/King a la no-violència (2001), el títol de Missatgera de Pau de les Nacions Unides (atorgat el 2002 i renovat el 2007), Dama de l’Imperi Britànic (2003), Medalla d’Or de la UNESCO (2006), Premi Internacional Catalunya (2015), entre molts.
Avui dia compagina la seva tasca científica amb la protecció de la biodiversitat i la promoció de la pau i l’entesa entre els pobles. Viatja pel món promovent la sostenibilitat en els nostres estils de vida i defensant la conservació d’ecosistemes, principalment a través de la participació i desenvolupament sostenible de comunitats locals.
I això és el que va venir a fer a Girona: recordar-nos que cadascú de nosaltres és important per fer d’aquest món un lloc millor. Durant la roda de premsa va parlar de les idees més importants que després va destacar a la conferència i va respondre totes les preguntes que li vàrem fer. A més, es va alegrar i ens va felicitar per la bona actitud envers l’acollida de refugiats que havia trobat al nostre país, fent esment d’alguns cartells reivindicatius i de les persones acampades davant la sotsdelegació del govern a Girona, a les quals també va passar a saludar i encoratjar.
Conferència de la primatòloga Jane Goodall a l’Auditori de Girona, en el marc de la Càtedra Ferrater Mora
Jane Goodall: Els animals no destrueixen el seu entorn, no es destrueixen a ells mateixos. Això és el que fem nosaltres. És increïble com els humans, les criatures més desenvolupades del planeta, destrueixen la seva pròpia llar… No estem fent servir bé les nostres capacitats.
Jane Goodall: Som part del regne animal, l’ésser humà és un animal més. Justament es tracta d’una gran lluita que vaig tenir fa temps. L’any 1961 a Cambridge, intentava fer entendre que es tracta d’una diferència de classe i no de grau. En aquell moment l’actitud dels científics va començar a canviar.
Jane Goodall: La base per a un món millor és el respecte. Entendre’ns entre nosaltres, entendre que hi ha diferents cultures, entendre que els animals tenen personalitats i sentiments… Tots tenim el mateix batec al cor. Hem d’obrir els ulls: moltíssims animals estan essent portats al món per a morir i ser menjats, els toros… tot això fa mal al planeta, als animals i a la gent.
Jane Goodall: Absolutament. Pel planeta, pels animals i per nosaltres.
Jane Goodall: Està clar que aquest sistema no funciona. Continuem amb la idea esbojarrada de creixement econòmic il·limitat que se’ns ha imposat… de seguir així necessitaríem cinc planetes com aquest. Cadascú de nosaltres ha de pensar en la seva responsabilitat individual, en el paper del consumidor… Hauríem d’aixecar-nos davant la corrupció i dir prou! Cada acció, cada decisió que prenem compta. Cada dia tenim una gran oportunitat: podem escollir què comprar, què menjar, què vestir, d’on ve, com està fet, si és sostenible… Hem de fer l’impossible! Tenim molt més del que necessitem… no es tracta d’un problema de recursos per a un determinat nombre de persones, sinó del tipus de vida que portem i de la distribució de la riquesa. Ens trobem dins una societat materialista, on se’ns empeny a comprar i comprar sense fi… això porta a la destrucció. Tot plegat ens ha passat perquè hem deixat que es produís una desconnexió entre la ment i el cor, entre el pensament i l’emoció. Jo no tinc cap vareta màgica, només veig el problema, com tots. Hem de treballar plegats per avançar.
Conferència de la primatòloga Jane Goodall a l’Auditori de Girona, en el marc de la Càtedra Ferrater Mora
Després que la doctora Goodall passés per totes les sales a saludar els assistents, Joan Vergés va obrir la conferència amb una breu presentació, seguit de Ferran Guallart, president de la Fundació Jane Goodall a Espanya i Olga Feliu, fundadora i directora de la Fundació Mona. Vam comptar, a més, amb la presència de Priscilla Cohn, filòsofa i vídua del filòsof Josep Ferrater Mora, presidenta de la Ferrater Mora Foundation, que ha contribuït en gran mesura a l’estudi de la consideració moral envers els animals.
Amb una sorprenent crida feta des del cor se’ns presentava Goodall, aquella salutació al més pur estil primat volia dir “This is me, this is Jane” (Sóc jo, la Jane), i ens explicava com d’important és per als ximpanzés poder mantenir el vincle tot i estant en la distància, com estaven en aquell moment les persones de les sales amb pantalla.
“¿Com és possible que la Jane sigui aquí avui amb tots vosaltres?” ens preguntava, i ho atribuïa a la gran sort que va tenir amb la seva mare, la qual va ser per ella un gran suport davant el seu amor pels animals i va fomentar la curiositat científica de la petita Jane amb llibres, experiències plenes d’interès i paraules de saviesa: “Si realment vols una cosa, hauràs de treballar realment dur i aprofitar cada oportunitat. No et rendeixis mai”.
Va ser amb deu anys, en llegir Tarzan dels micos quan es va adonar de dues coses: que Tarzan s’havia trobat amb la Jane equivocada, i que el seu somni havia esdevingut viatjar a l’Àfrica. I fent cas a la seva mare, amb vint-i-tres anys aprofitava les oportunitats que la vida li atorgava i començava l’aventura. Va viatjar a Kenia amb una amiga que la va convidar a passar les vacances amb la família. Allà va conèixer el paleontòleg Louis Leakey, el qual , en comprovar els coneixements que Goodall havia adquirit al Museu d’Història Natural de Londres i la seva determinació, va proposar-li de treballar per a ell.
Va relatar les aventures al continent africà, la recerca que va dur a terme, el doctorat a Cambridge, els canvis que va suposar la seva recerca, les topades amb els investigadors que seguien la línia convencional, les dificultats sorgides… i el dia que va fer el pas cap a l’activisme. Va ser a una conferència l’any 1986, on tots els experts que estudiaven els ximpanzés es trobaven per primer cop. Alguns temes tractats van ser la desaparició dels boscos, la caça per a finalitats comercials –on els furtius disparaven a les mares per vendre els seus petits–, o els laboratoris d’experimentació animal. Gràcies a aquesta trobada va començar a viatjar i a engegar projectes, parlant amb les persones, preguntant quins problemes i quines necessitats tenien. Una dinàmica que ha seguit fins a l’actualitat.
Recordava la pobresa dels temps del colonialisme, que tristament li fa pensar en les multinacionals d’avui, implicades en la desforestació, el canvi climàtic, les zones mortes dels oceans, la contaminació de l’aigua, la terra i l’aire… “Vosaltres sabeu bé a quins problemes ens enfrontem avui”, deia, “Hem compromès el nostre futur. Quan penso en com hem malmès el planeta, des que era una nena, sempre m’he sentit profundament avergonyida i enfadada. Però crec que encara hi som a temps i que podem marcar una diferència en el món. No podem perdre l’esperança”. Va parlar de l’important paper dels joves en treballar per un futur millor i del programa Roots&Shoots (Arrels i Brots). ¿Sabeu què ens va dir més tard quan vàrem parlar amb ella? Amb el seu somriure de pau i esperança xiuxiuejava: “Espero que la Universitat pugui unir-se i implicar-se en el programa Roots&Shoots”.
Jane Goodall ens relatava la seva història, les seves idees i projectes. Nosaltres escoltàvem fascinats com el nen que seu a la vora del foc amb ulls brillants, disposat a assaborir les aventures llunyanes dels avis. Va haver-hi cares de sorpresa, somriures i rialles. I més d’una llagrimeta que es va escapar cap al final: el vídeo de l’alliberament de Wounda no deixava indiferent ni a aquells que ja l’havien vist abans.
Un cop acabada la conferència, la doctora Goodall no va voler marxar fins que tothom que volia saludar-la va haver passat per l’escenari. Així doncs, va estar parlant, signant llibres i concedint fotografies fins passades les deu del vespre, quan la inacabable cua arribava a la fi i les portes de la sala principal tancaven.
L’endemà, Jane Goodall va visitar la Fundació MONA a Riudellots, acompanyada de Priscilla Cohn, Ferran Guallart, Federico Bogdanowicz, Olga Feliu i Joan Vergés, entre d’altres. Va saludar els voluntaris i els treballadors, i va fer una breu passejada per allà, conversant amb tothom, grans i petits, abans de marxar en direcció a l’aeroport a seguir amb aquesta difícil però terriblement necessària tasca de recordar-nos, a tots i cadascun de nosaltres, que “cada petita acció compta, si cadascú fa la seva part podem canviar el món“.
Jane Goodall a la Càtedra Ferrater Mora
La determinació del jovent. Cada dia tenim una gran oportunitat. Podem escollir què comprar, què menjar, què vestir, d’on ve, com està fet, si és sostenible… Davant els problemes socials i mediambientals els joves mostren una energia i un entusiasme enorme, estan preparats per passar a l’acció. Quan realment se’n adonen que poden marcar la diferència, aleshores canvien el món.
Un cervell increïble i privilegiat. La única gran diferència entre nosaltres i els ximpanzés, els animals no humans més propers a nosaltres, és el desenvolupament explosiu de l’intel·lecte. Curiosament, l’hem fet servir per desenvolupar la boja idea d’un creixement econòmic il·limitat, envoltat d’una enorme pressió per mantenir-nos comprant sense parar. Hem començat a entendre els problemes davant els quals ens trobem, que ens amenacen i que posen en perill la vida a la Terra. És necessari, ara més que mai, utilitzar bé aquest cervell extraordinari, utilitzar-lo per canviar, per trobar solucions, per viure en harmonia amb la natura.
La resiliència de la natura que, un cop ha estat maltractada, si se l’ajuda una miqueta, torna a donar vida.
L’indomable esperit humà. Les persones som increïbles. Per molt difícils que semblin els somnis i els objectius perseguits, hi ha persones que els han aconseguit, perquè no s’han donat mai per vençudes. Hi ha icones socials i persones corrents que han superat problemes de tot tipus, per arribar a portar vides inspiradores.
Les xarxes socials. Són una eina que teixeix vincles, que crea lligams, que posa en relació les veus individuals i una nova manera de fer-se escoltar. Són eines que s’han de fer servir per compartir missatges, organitzar i participar de projectes i campanyes, eines per contribuir a marcar una diferència al nostre entorn.
Deixa un comentari