Any rere any augmenta el nombre d’estudiants que trien la Universitat de Girona com a primera opció dels seus estudis universitaris. És innegable que els atreu la qualitat de la docència i de la recerca que s’hi fa. Vénen, a més, perquè saben que és una universitat propera i acollidora. I per l’inqüestionable atractiu de la ciutat de Girona, en la qual tot té la mida idònia perquè els que hi arriben de fora se sentin ben còmodes. Els que vénen a la UdG són joves de l’entorn proper, de les comarques gironines, d’Osona, del Maresme.

La Universitat assumeix el compromís de formar-los en l’excel·lència. Avui, però, no hi ha excel·lència sense internacionalització, per la qual cosa un nombre molt important d’aquests estudiants faran, al llarg dels seus estudis, estades a l’estranger per rebre classes, o per fer-hi recerca. No és, però, un moviment d’una sola direcció. No són només els d’aquí els que marxen fora, perquè els estudiants de les universitats estrangeres també vénen. La universitat esdevé, amb aquest trànsit, un laboratori de la globalització. Els campus són, amb cada curs que passa, una mica més cosmopolites. Aquest escenari es fa realitat perquè la UdG ha signat convenis amb centres d’arreu del món i explora, constantment, noves possibilitats d’internacionalització. L’activitat institucional es concreta en l’exploració del cercle mediterrani i d’Iberoamèrica com a zones estratègiques de preferència per a la UdG, amb la promoció de col·laboracions en àmbits de docència i recerca, sense oblidar altres fronts, com Corea o la Xina.

La internacionalització és un procés que, a més, ha de donar fruits en uns moments en què la societat demana, cada vegada més, que la institució universitària reti comptes del que fa. La internacionalització crea una gran riquesa intangible, les experiències personals, però també una altra de tangible, quan les experiències cristal·litzen en perfils professionals, en noves fonts d’ingressos o en l’atracció de nou talent a la Universitat i al Parc Científic.

La UdG i la projecció internacional

Per a la internacionalització és important tenir una visió més àmplia que la que proporcionen el territori i el país. Cal buscar sinrgies i complementarietats amb altres universitats, perquè les oportunitats tindran cada vegada un abast geogràfic més ampli. D’aquest tarannà propositiu han sorgit la necessitat d’articular un espai mediterrani de coneixement i la voluntat que la UdG n’esdevingui la universitat de referència. Hi han contribuït la creació de xarxes estratègiques en les quals la UdG participa activament, com ara la Xarxa Vives d’Universitats, l’Euromed Permanent University Forum (EPUF) i ponts internacionals amb convenis de col·laboració estable amb universitats de l’Estat espanyol (Alacant), Itàlia (Gènova) i el sud de França (Marsella), i recentment amb la Universitat de Fes, la més gran del Marroc, per posar alguns exemples. El Vicerector de Política Internacional, Jörg Zimmer, ho explica així: «L’arc mediterrani ens proporciona una gran oportunitat, per qüestions d’història, de proximitat, de cultura i també de llengua. La Universitat de Girona té voluntat d’exercir-hi la capitalitat.»

Val a dir que el document de la UE Horitzó 2020, que pretén fer d’Europa una regió excel·lent en producció científica, per tal de reforçar-ne la posició en el panorama científic mundial, ha considerat l’arc mediterrani una regió estratègica sobre la qual desenvolupar els seus objectius. «És una aposta, en primer terme, per enfortir els programes de postgrau, perquè la nostra oferta els interessa i els complementa», afegeix Zimmer.

La UdG té fortaleses molt evidents en els camps de recerca del turisme i l’aigua, uns àmbits de summa importància regional. L’expertesa de la UdG es reconeix en l’existència del’e-MTA, el Campus Euromediterrani del Turisme i l’Aigua. Així mateix, exerceix el mestratge en uns altres camps que, potser massa genèricament, podríem anomenar culturals, bo i acceptant d’entrada que la recerca en la cultura pròpia del país, lluny d’oferir una dimensió estrictament localista, es pot projectar amb força a la resta del món, i molt en particular en l’àmbit de l’arc mediterrani. En Filologia i en Història, la creació, ara ja llunyana, de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC) és una mostra del lideratge que la UdG ha exercit en aquests àmbits, de manera molt particular en història de la llengua i en literatura catalana antiga, ien història de les societats rurals. Cal afegir l’estreta vinculació que la UdG manté amb l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

És una oportunitat, també, per a les ciències socials, perquè els estudis de Dret són un pol d’atracció en mercats emergents, perquè la tradició normativa d’aquells països busca pouar en la tradició europea i troba, en l’espanyola, una porta d’entrada favorable. I encara en àmbits com l’educació, perquè Catalunya acumula una preuada experiència en la integració a les aules, de molt de valor per a un món globalitzat.

És en aquest marc de relacions i interessos internacionals que Sergi Bonet, rector de la UdG, ha afirmat que «la millor manera que té la UdG d´arrelar-se al territori és internacionalitzar-se».