El 19 de setembre passat va tenir lloc a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners la inauguració de la l’exposició «La Mancomunitat de Catalunya a les terres de Girona». Es tracta d’una exposició itinerant que durant el curs 2014-2015 es podrà visitar a diverses ciutats (Girona inclosa) i viles de les comarques gironines (www.ddgi.cat/exposicions). El comissariat ha anat a càrrec de Narcís Figueras (UOC) i de qui signa aquest article. Els continguts han estat elaborats, a part dels comissaris, pel professor Maximiliano Fuentes (UdG) i els historiadors Jordi Bohigas, Mònica Bosch, Pere Bosch, Xavier Carmaniu, Xavier Castanyer, Jordi Falgàs, Carles Gorini, Rosa M. Gil, Andreu Pujol i Enric Pujol. Es pot dir que l’exposició té un fort segell UdG. Per diverses raons. Entre els col·laboradors, a més de dos professors de la casa, hi trobem no pas pocs doctors i doctorands en història i història de l’art formats a la Universitat de Girona. I la Biblioteca de la UdG hi ha col·laborat activament cedint per a l’exposició, dels seus fons especials, els tres volums editats el 1923 per la Mancomunitat sobre L’Obra realitzada, anys 1914-1923.

detall de l’exposició

La idea i realització de l’exposició parteix de la Diputació de Girona i del Patronat Francesc Eiximenis, amb l’objectiu de commemorar el primer centenari de la Mancomunitat de Catalunya, la primera experiència (recordem-ho) d’autogovern de la Catalunya contemporània. Amb tot, és una exposició que vol anar més lluny de la simple commemoració, en la mesura que vol proporcionar una visió renovada de les principals actuacions de la institució a les terres de Girona durant el període 1914-1924.

En els diversos àmbits expositius (a través d’imatges, vídeos, textos de coetanis, llibres i objectes d’època) es presenten els principals resultats de l’acció de la Mancomunitat en el camp del debat territorial (proposta de divisió comarcal), les comunicacions (carreteres i telèfons), les obres públiques (escoles públiques, biblioteques populars, millores urbanes), l’agricultura (foment del cooperativisme), les polítiques de conservació de la natura (projecte de convertir el Montseny en primer Parc Nacional de Catalunya) i dels monuments (castell de Bellcaire, muralles de Tossa…), l’educació (conferències populars), la cultura (museus, arxius, vertebració dels intel·lectuals locals) i la sanitat (millora dels hospitals). En definitiva, es tractava d’un programa que perseguia la construcció d’un país modern i més intercomunicat (per fer realitat el somni de la «Catalunya-ciutat»), des d’una concepció nacional, i no pas regional. Malgrat les clarors del període, l’exposició posa un èmfasi especial a recordar que no es pot idealitzar aquella experiència, en la mesura que hi havia moltes contradiccions i tensions socials, agreujades de manera especial pel context sociopolític derivat de la Primera Guerra Mundial.

El visitant de l’exposició podrà descobrir quins son els principals testimonis arquitectònics i urbanístics que es conserven d’aquesta etapa històrica a les terres de Girona, com ara l’escola de Palau-saverdera (l’actual ajuntament), la Rambla de Figueres, l’obra pública de Rafael Masó o els pavellons de l’antic manicomi de Salt. En qualsevol cas, més enllà de les referències explícites a les terres de Girona i als aspectes institucionals i polítics, tot el discurs expositiu s’ha posat al servei de dos objectius principals: d’una banda, que els visitants entenguin la globalitat de les accions de la Mancomunitat en el conjunt de Catalunya i, de l’altra, que no es quedin amb una visió abstracta del període, sinó amb una perspectiva concreta, humana i social. Aquesta, ras i curt, és la visió renovada que s’ha volgut donar. El disseny de l’exposició i de la seva icona (un telèfon), a càrrec de l’artista Xavier Roqueta, ha sabut posar-se, de manera creativa i eficaç, al servei d’aquests dos objectius principals.