El 2014 es commemora el centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli, i la Universitat de Gironaha volgut afegir-se als homenatges que se li reten amb la determinació que el muntatge del Girona Temps de Flors, que tradicionalment té lloc al pati de l’edifici de les Àligues, seu del Rectorat de la UdG, quedés emmarcat per la personalitat literària del poeta. Un detall, aquest, que va comprendre perfectament l’Equip CCS, compost pels estudiants del Grau en Arquitectura, Robert Comas, Daniel Costa i Carlos A. Suàrez, motiu pel qual va ser escollit guanyador del concurs que convocava el Vicerectorat d’Estudiants de la UdG per triar el muntatge efímer que decoraria l’espai del pati durant el certamen floral. La proposta que van dur a terme consistia, com han explicat els seus autors, en “una gran ploma que produeix una floració espessa i acolorida en contacte amb la terra, que deixa en el seu recorregut un traç vegetal que representa la formalització escrita de les idees, sensacions i experiències que donaven forma a la poesia de Vinyoli”.
Jove recitant un poema
Per reblar l’adhesió de la Universitat al Girona Temps de Flors i, també, als actes de commemoració del centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli, el Vicerectorat d’Estudiants va promoure, el dia 14 de maig, una lectura de poemes en la qual es van implicar professors, estudiants –especialment de l’assignatura Gestió Cultural, del Grau en Comunicació Cultural– i membres del PAS de la UdG. Es van llegir una trentena de poemes davant el públic que desfilava pel pati, que és una estació molt concorreguda de l’itinerari floral de la ciutat.
INTERROGAR LES FLORS (El Callat, 1956)
Interrogar les flors
ofertes en silenci: calzes, corol·les de secret,
és un destí per a lliurar-hi
tota una vida. Si poguéssim,
fora del riu, insomnes, mantenir
fins a la mort una pregunta,
desmentiríem l’ombra.
Aigües amunt del vell torrent eixut,
cap al tombant d’aigües de roca,
no sents ara el compacte
fluir secret, immòbil, en silenci?
Els crits del verd s’han abaixat,
però el crit del paó satura de riquesa
l’aire del vespre.
Totes aquestes coses una mà
les preserva i empara.
Joan Vinyoli
Els autors del projecte Robert Comas, Daniel Costa i Carlos A. Suàrez, estudien Arquitectura. Amb “Traç”, han volgut expressar la idea del fluir literari i creatiu de Joan Vinyoli, amb l’ús d’una gran ploma i un traç, que representa la formalització escrita de les idees.
El projecte “Traç”, guanyador del concurs Temps de Flors de la Universitat de Girona
Els autors van proposar la construcció d’una gran ploma d’entre 3 i 4 metres d’alçada, feta amb materials naturals com el vímet i l’espiga de la pampa. L’altre element protagonista de la intervenció, el traç de flors de gerbera vermella, que seguia una forma prèviament definida; les flors es contenien en recipients amb aigua per tal de garantir la seva duració al llarg dels deu dies de la mostra.
“Hem volgut fer una intervenció senzilla –explicaven els membres de CCS–, clara per al visitant, molt visual i en sintonia amb l’entorn, que remarca el caràcter poètic de la idea que intenta representar, la força i el sentiment de la poesia de Vinyoli, sense caure en la interpretació literal de cap element concret de la seva producció poètica, sinó expressant un tret que engloba en si mateix la idea de la poesia i el discórrer creatiu: la tinta com sang del poeta, un traç de flors com la materialització d’aquesta idea en contacte amb la natura”.
Ha estat, en definitiva, una expressió d’arquitectura efímera que, en paraules de Robert Comas, “contribuís a la transformació de la ciutat, si més no, durant el Girona Temps de Flors”. Ha assegurat, a més, que l’arquitectura efímera resulta molt propera a les persones, perquè canvia d’escala els espais i la manera com es perceben habitualment.
El projecte “Traç”, guanyador del concurs Temps de Flors de la Universitat de Girona
Deixa un comentari