“Avui és un dia d’aquells que marquen la història dels pobles”. Aquestes van ser les paraules del Dr. Laporte, conseller d’Ensenyament, avui fa exactament 25 anys, a la seu del Parlament de Catalunya. Faltaven pocs minuts per a les onze de la nit del 12 de desembre de 1991 i la Universitat de Girona naixia enmig d’una notable eufòria ciutadana. Com expliquen les cròniques del moment, durant deu minuts, i per indicació expressa de l’alcalde de la ciutat, 5 batalls automàtics i 2 de manuals, van repicar damunt del bronze robust de les campanes de la catedral.
Aquest matí ho han tornat a fer per commemorar el que en Mon Marquès va qualificar com “un fet educatiu històric”. I aquesta tarda ens apleguem aquí, davant de l’edifici de Les Àligues, seu de la institució, moltes persones que aleshores, fa vint-i-cinc anys, eren o bé al Parlament o bé esperant, a Girona, per celebrar la confirmació del que molts gironins esperàvem: “tornàvem a tenir Universitat”.
Avui també hi ha gent que el 1991 encara no havia nascut. I gent que, al llarg d’aquests 25 anys, des dels inicis o en el decurs de la trajectòria de la UdG, han treballat, han dedicat els seus esforços i la seva vida professional a un centre universitari que, per a Girona, ha estat molt més que això. Ha estat i és un punt de referència cultural i científic; un actor decisiu en el desenvolupament econòmic; i un actiu de primer ordre a l’hora de valorar el progrés de les nostres comarques.
A tots vosaltres, a totes i a tots els que heu viscut aquests 25 anys de la nostra universitat, moltes gràcies.
És, per descomptat, un agraïment col·lectiu del qual tots en som partícips i destinataris. Tots estem incorporats al projecte i el vivim amb la mateixa intensitat que es desprenia de les paraules del rector Pep Nadal aquell desembre del 1991, deia així: “No hem de ser només la Universitat de Girona sinó la gran Universitat de Girona”.
El rector Joan Batlle, l’octubre de 2003 afegia “La UdG vol ser una gran universitat i tots hi hem de posar el coll “. I la rectora Anna Maria Geli declarava, el desembre de 2005: “La UdG és una bona universitat, petita, és cert, però ha de ser vista com una universitat de qualitat “
Em penso que ho hem aconseguit. I per això avui ho celebrem. Celebrem que som una gran Universitat i que som de Girona. I ho celebrem amb una festa popular perquè hem de reivindicar, abans de res, la joia de ser aquí i de poder dir que la UdG és el projecte de les nostres vides; una realitat que volem que esdevingui cada dia més i més sòlida.
Festa de comemmoració dels 25 anys de la UdG a la Plaça de Sant Domènec, 12 de desembre de 2016 (Foto Harold Abellan)
Recordem avui totes aquelles persones que ja no són entre nosaltres i que van contribuir a fer possible aquell somni. I retem homenatge als que van ser al capdavant d’aquell moment memorable, de tots els moments que el van precedir i de tots els que van venir després. En aquests 25 anys s’ha demostrat que la UdG és un desig compartit, una realitat solidària.
En el dia d’avui vull tenir un agraïment molt especial als mitjans de comunicació. Sovint la UdG ha estat, és i serà allò que els mitjans, els periodistes, han projectat i projectaran a la societat. Sempre pendents de les noticies generades per la universitat. Fent una feina professional i crítica ens han ajudat, i molt, a arribar a aquests 25 anys amb una millora notable i contrastable de la docència i la recerca. A tots vosaltres mitjans de comunicació, moltes gràcies. En aquests 25 anys hem viscut moltes etapes. Moments de joia i moments de preocupació. Hem vist créixer el nombre d’estudiants i de campus; hem vist com es consolidaven docència i recerca; i com la UdG intervenia en el teixit industrial i social de Girona. Hem estat testimonis d’esdeveniments que han canviat la pell de la ciutat. I hem estat presents en la gran majoria de bones notícies que les ciutadanes i els ciutadans de Girona han viscut.
Equip de govern de l’Estudi General de Girona, 1990
Girona, “ ciutat universitària “. Ho diu a les entrades de la ciutat i cada cop és més cert. Perquè la UdG ha creat aquest imaginari col·lectiu; perquè ha intervingut en la vida cultural; perquè ha transmès coneixement i investigació productiva; i perquè el lleure i l’esport han estat diferents gràcies a la UdG.
Avui és un dia de reivindicació de la idea que ens va il·lusionar el desembre de 1991. Al llarg d’aquest any anirem rememorant aquelles dades i plantejarem una reflexió sobre el nostre futur i sobre el futur dels estudis universitaris a Catalunya. Espero de tot cor que ens hi vulgueu acompanyar.
Aquell somni de fa 25 anys és avui una realitat. Una realitat que ha estat possible, gràcies a la passió i la professionalitat de tota la comunitat universitària, dels mitjans de comunicació, i de les administracions i organitzacions socials. Un somni fet realitat i una realitat que es projecte cap un futur ple de nous reptes.
Avui també es l’hora de reivindicar la nostra manera de percebre l’educació superior. Avui és també un bon dia per defensar la universitat pública, lliure, crítica i compromesa socialment. Avui també es un bon dia per defensar l’autonomia i l’autogovern de les universitats públiques. Avui també és un bon dia per defensar l’accés amb igualtat d’oportunitats i de progrés a l’educació superior. Avui és un bon dia, és clar, per seguir reclamant la gratuïtat dels estudis universitaris. Avui també és un bon dia per reclamar dels governs una millora del finançament universitari que ens permeti, com a mínim, situar-nos en la mitjana dels països de la OCDE, és adir, un 1.22% en lloc del 0.8% actual.
Festa de comemmoració dels 25 anys de la UdG a la Plaça de Sant Domènec, 12 de desembre de 2016 (Foto Harold Abellan)
Avui també és un bon dia per defensar l’esperit educatiu de les universitats i que en la selecció i el progrés del seu professorat la tasca docent sigui tinguda tan en compte com ho es la recerca.
En definitiva, avui es un bon dia, per defensar la Universitat en vocació de servei públic i de fer nostre la proclama del premi Nobel de la Pau, Nelson Mandela, quan diu que “ L’educació es l’arma més poderosa per poder canviar el mon”
Un dels primers lemes de la universitat acabada de néixer va ser extret d’un vers de l’humanista Brunetto Latini. Deia així: “ L’àliga viu molt temps perquè es renova ”. Aquest ha estat el secret de la UdG. Renovar-se, adaptar-se als temps; anar per endavant; consolidar l’estructura i ser flexible amb les demandes que ens han arribat de la societat. Per això hem viscut 25 anys i per això, d’aquí a 25, en continuarem celebrant 25 més. I 25 més….
Sempre amb el mateix entusiasme d’aquella nit, d’aquella nit en què van tocar les campanes de la Catedral per celebrar que Girona ja tenia Universitat.
Moltes gràcies i per molts anys!
Deixa un comentari