El curs acadèmic 2017-2018 va començar amb una Universitat compromesa amb el país i amb les llibertats cíviques. Com va destacar el rector Sergi Bonet en el seu discurs, “el  Claustre de la Universitat de Girona, en sessió del 21 de juny de 2017, es va adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, posicionant-se un cop més, inequívocament per la llibertat d’expressió i pel respecte a la pluralitat ideológica”. I va fer esment d’un dels esdeveniments més multitudinaris de la història de la UdG, la concentració del col·lectiu universitari el dia 22 de setembre, a la plaça de Sant Domènec, per tal de donar suport a la celebració del referéndum d’autodeterminació del dia 1 d’octubre. El rector, en l’acte solemne d’inauguració del curs va destacar que aquell dia “5.000 estudiants, personal d’administració i serveis, i professorat es van mobilitzar en un acte històric de compromís inequívoc pels valors de la democràcia, la llibertat d’expressió i el dret a decidir dels pobles”.

Manifestació a favor del referèndum de l’1-O, escales de la catedral de Girona (22 de setembre de 2017)

És en aquesta mateixa línia que es va dur a terme la inauguració. Després de dedicar les sessions dels cursos anteriors a la Docència, la Recerca i la Transferència de Coneixement, enguany es focalitzava l’interès en el Compromís Social, a través de la persona de Montse Castro, el primer membre del PAS que ha pronunciat una lliçó inaugural. El rector ho va destacar així: “Dos dones i dos homes de la nostra universitat han estat, al llarg d’aquests quatre anys, els responsables d’impartir les lliçons inaugurals dels cursos acadèmics. Una mostra més del Compromís Social de la Universitat de Girona, en aquesta ocasió, amb total respecte a la paritat de gènere. Aquest any, el compromís social té més relleu que mai, atesa la recent creació de la Unitat de Compromís Social, una Unitat que engloba aspectes com la Sostenibilitat, la Igualtat de Gènere, la Cooperació, la Atenció a les persones amb Discapacitat, la Inclusió, la Promoció de la Salut, el Voluntariat, la Formació universitària per a majors de 50 anys, l’Acollida a estudiants refugiats, etc”.

Montse Castro, en el seu parlament, va fer una breu referència a la seva evolució en el si de la UdG, “des d’estudiant a professor associat per passar a ser membre del PAS des de fa nou anys”, i va reivindicar la figura del Personal d’Administració i Serveis: “la gent és el pilar de la Universitat, el més important”.

“Se’m fa difícil parlar”, va dir, “del compromís social, del que significa realment, però ho faig des de la meva dimensió de ciutadana, des de l’experiència viscuda”. En aquest sentit, va citar Juan Carlos Tedesco, recentment traspassat i Honoris Causa de la UdG: “Podem acceptar viure en un món que margina tanta gent?”

En resposta a aquesta pregunta va indicar que les accions que es duen a terme han d’anar més enllà de la quota obligada, d’una línia en un discurs o d’una partida pressupostària: “No pot existir per cobrir l’expedient, sinó que han de ser accions per a la millora de la condició humana”. Va afegir, en el punt culminant de la seva intervenció, que “convé un treball diari i específic, sense etiquetes, amb el compromís de treballar amb la majoria per canviar la percepció de les persones i la conscienciació”. Aquesta voluntat d’expandir el compromís a tota la comunitat, a tota la societat, va ser el missatge més decisiu que Montse Castro va transmetre.

“Cal lluitar contra el determinisme social, perquè el compromís implica una actitud davant la vida, és allò que ho ha d’impregnar tot”. I de quina manera es fa explícit aquest compromís en l’entorn universitari? “Cal que aglutini totes les àrees”, va dir Montse Castro, “que sigui la columna central. En aquests últims cursos, Xavier Besalú ha parlat de l’educació com a dret universal, Xavier Antich ha dit que cal repensar la Universitat tot assumint la responsabilitat pública, i Carme Carretero ha destacat que transferir és imprescindible per tal que el coneixement no sigui elitista sinó que impliqui un creixement moral. La responsabilitat social de la Universitat, detallada en els estatuts, és necessari que ho integri tot en un compromís d’ètica, solidaritat, honestedat i humanisme”.

Finalment, Montse Castro va voler acabar el seu discurs amb un esment emocionat als companys de l’Oficina de Cooperació i de l’Oficina Verda.

Més endavant, Pau Parals, com a representant dels estudiants de la UdG, va reclamar que la ciutat de Girona ha d’esdevenir realment una ciutat universitària, i va fer esment de les mobilitzacions dutes a terme en defensa de la democràcia i de les institucions del país, atesa, entre d’altres coses, la vulneració de l’autonomia universitària. En relació a la vaga duta a terme en defensa del referèndum, va acabar concloent que “cal buidar les aules per omplir les universitats”.

Manifestació a favor del referèndum de l’1-O, plaça de Sant Domènec de Girona (22 de setembre de 2017)

En la cloenda de l’acte, en el qual va intervenir el Cor de la UdG, el rector Sergi Bonet va dir que la “Universitat de Girona ha esdevingut un referent nacional i internacional en molts àmbits com el voluntariat, la sostenibilitat, la cooperació, la promoció de la salut i la inclusió. Alguns exemples recents ens il·lustren molt be aquest lideratge. La Universitat de Girona, l’any 2015, es va situar com la primera universitat de l’Estat Espanyol amb més Projectes de Voluntariat i amb més percentatge de voluntaris. De fet, en nombre absolut, prop de 1.400 estudiants s’han implicat en tasques de voluntariat. L’any 2016, la Universitat de Girona és reconeguda per l’Obra Social “La Caixa” amb el Premi Incorpora pel seu compromís amb les persones en risc d’exclusió social. La UdG apareix posicionada com la primera universitat catalana, i la tercera de l’Estat Espanyol, en el rànquing Greenmetric que mesura indicadors d’energia i canvi climàtic”.

Després del repàs a les dades que certifiquen el compromís social de la Universitat, el rector va destacar que “per primer cop, una persona del Personal d’Administració i Serveis obre el curs acadèmic amb una lliçó inaugural. Aquest fet, avui singular, ha d’esdevenir en el futur una normalitat. Ja fa molts anys que aquest col·lectiu, el PAS, ha passat de tenir una funció de suport administratiu a oferir-nos una funció de gestió administrativa. És tracta d’un col·lectiu molt professionalitzat, amb gran expertesa i coneixement, que esdevé, juntament amb l’altre col·lectiu,  el professorat, una peça clau per garantir la qualitat de la docència, la recerca, la transferència del coneixement i el compromís social”.

El rector Sergi Bonet en l’acte d’inauguració del curs universitari 2017-2018 (29 de setembre de 2017)

En els moments decisius del país, el rector no va oblidar una de les missions fonamentals de la Universitat: “Molt sovint m’heu sentit dir, m’heu sentit defensar aferrissadament, que la universitat, a més de formar a bons professionals i recercadors en els diferents àmbits humanístic, social, científic i tècnic, ha de formar ciutadans lliures, crítics i compromesos socialment. Hem de ser capaços de formar persones capaces de saber millorar respecte si mateixes en totes les seves facetes, professional i personal. La universitat, en la seva multiplicitat de titulacions, ha de garantir un bon aprenentatge del saber, del coneixement lligat a cada titulació; això és ben cert i necessari. Però la universitat té una funció addicional molt important per la societat; la de formar persones que pensen per elles mateixes, persones que intenten ser millors respecte d’elles mateixes, tan en l’àmbit professional com personal. Persones que no viuen la seva vida pensant com poden ser millors que el seu company o companya de feina, o del seu amic o amiga. Persones que es saben “ciutadans del món” i que viuen existencialment el compromís social”.