Revista
de la Universitat
de Girona
setembre 2014
02
Portada / Comunitat i territori / Notícies / I tu, com véns a la UdG?
Estudiants de la UdG en tren

I tu, com véns a la UdG?

Les estadístiques confirmen que una majoria dels membres de la comunitat UdG arriben als campus amb el seu vehicle privat. Segons les del curs 2013-2014, un 51% dels estudiants de la UdG vénen de fora de la ciutat. La incomoditat dels horaris i el preu del bitllet són l’argument principal en contra de l’ús del transport públic.

Entre Figueres i Girona hi ha seixanta trens cada dia. Entre Blanes i Girona, trenta-quatre. Entre Olot i Girona circulen trenta autobusos diaris. Entre Girona i Sant Feliu, trenta-vuit. I de Santa Coloma de Farners a Girona, vint. Si es vol fer servir la llista a tall d’exemple, l’oferta per anar i venir de Girona amb transport públic sembla suficient per satisfer les necessitats de mobilitat dels que van i vénen a la Universitat de Girona. En canvi, les enquestes que fa l’Oficina Verda de la UdG demostren que un elevat percentatge dels membres de la comunitat universitària –un 37%–, sobretot els que provenen de fora de la ciutat de Girona, arriben al campus amb el seu vehicle particular, sense compartir, i addueixen que els horaris del transport públic no satisfan les seves necessitats.

Si deixem de banda les enquestes i anem a trobar les persones, sorgeixen dos grups que sembla que no es conciliaran mai: el dels que van en transport públic, que es mostren decidits i convençuts dels avantatges que suposa utilitzar-lo, i el dels que es desplacen amb el vehicle privat, convençuts que el fan servir perquè no tenen cap més alternativa.

En la franja del transport públic trobem, per exemple, en Carles, la Isabel, la Núria i l’Enric, que cada matí agafen el tren d’un quart de vuit, a Blanes, per venir a la UdG. Es beneficien del nou servei sense transbordaments que es va posar en marxa el mes de març. Fins aleshores cadascun feia el recorregut amb el seu cotxe: ells van fer el pas de canviar. «El tren te’n dóna una de freda i una de calenta –afirma l’Enric–, perquè et costa la meitat que el combustible del cotxe, però t’obliga a adaptar-te als horaris, i no sempre van bé.» Ho explica i els seus companys de viatge confirmen les seves paraules. Tots s’han conegut al tren i ara viatgen junts en un to que, davant les preguntes que els fem, es torna una mica festiu. «El tren et permet fer safareig, viatjar distret», asseguren. Els acompanya la bicicleta d’en Carles: «Hi ha autobús per anar a Montilivi, però m’estimo més anar amb bicicleta, que també la faig servir per anar i venir des de l’estació a casa.»

AGP_TMG_Irisbus_Unvi_CidadeI_0517FP

Bus urbà al Campus de Montilivi

La causa del transport públic també va convèncer la Rosa, que és d’Olot i ve tots els dies amb l’autobús. Es considera una captiva voluntària del transport públic, perquè no té carnet de conduir i no en vol tenir. Es pren el viatge amb calma i l’aprofita de vegades per repassar els apunts i de vegades per llegir un llibre. Estudia Biologia. «Em sembla que podrien integrar el bitllet de la TEISA amb el dels busos de Girona per als que som d’Olot, com ho tenen els de Banyoles o els d’Amer.» La demanda de la Rosa és una crítica recurrent de molts clients del transport públic: la falta d’una integració tarifària més intensa, que arribi a la totalitat del territori. No és un detall menor, perquè suposaria una reducció sensible de la despesa dels que arriben de fora i han de desplaçar-se per la ciutat.

Encara, si tornem al tren, hi ha en Marc i la Maria, que esperen un Mitjana distància per fer el trajecte entre Figueres i Girona. Estan encantats amb el servei. Consideren que tenen prou trens i expliquen que, des de l’estació de Girona, es desplacen a peu al Campus Barri Vell. Ell estudia Filosofia i, ella, Comunicació Cultural. Tot i que tenen cotxe, no pensen fer-lo servir per venir a la universitat, perquè, com diu en Marc, «la tranquil·litat del tren (contra l’N-II, que és un parany! –s’hi posa la Maria), no es paga amb diners».

Les enquestes que fa l’Oficina Verda de la UdG demostren que un elevat percentatge dels membres de la comunitat universitària –un 37%–, sobretot els que provenen de fora de la ciutat de Girona, arriben al campus amb el seu vehicle particular, sense compartir.

Més de la meitat dels membres de la comunitat que viuen fora de Girona encara trien el vehicle privat per venir a la Universitat, per bé que un 18% fan servir el sistema carpooling, de vehicle compartit. «Les enquestes que fem ens demostren que els que trien el cotxe ho fan amb l’excusa de la dificultat d’ajustar els horaris a les necessitats lectives», explica Pep Juandó, responsable de l’Oficina Verda de la UdG. Afegeix que costa introduir el costum de compartir el vehicle, tot i els esforços que s’hi dediquen i l’existència del programa Fes e-dit. Tot i això, i en el benentès que en els últims anys s’ha reduït l’ús del vehicle privat (d’un 67% a un 55%), el «compartir» s’ha mantingut en unes xifres prou acceptables, segons els experts en mobilitat. Es percep el fenomen que els 900 usuaris del programa l’utilitzen com a plataforma de contacte sense experimentar, després, la necessitat de registrar els moviments posteriors a la primera connexió.

Entre els que fan servir el cotxe trobem la Laia, que fa el trajecte entre Lloret i la UdG. Estudia Dret. Sap que hi ha un autobús, però li surt molt car i els horaris no li convenen. Assegura que li agrada conduir i, sobretot, es fa forta en l’argument que el cotxe li surt més barat que el bitllet de l’autobús. D’altra banda, «el cotxe em permet una flexibilitat d’horaris i destinacions impensable si hagués d’anar amb transport públic». Ho justifica en les hores que ha de passar a la biblioteca estudiant, sempre variables. Una argumentació semblant fa servir en Pol, que cada dia fa la carretera de la vergonya des d’Anglès a Girona. En tot cas, aquest estudiant d’Enginyeria Elèctrica mira de viatjar amb el cotxe ple de companys que, quan els convenen els horaris, recull pel camí –a Bonmatí, a Salt– per fer més econòmic el desplaçament. «Però sense obligacions», matisa.

Pep Juandó apunta que encara hi ha un altre entrebanc important per a una mobilitat més sostenible a la UdG: les ofertes que la Universitat proporciona als seus membres, generalment en forma de descomptes en la compra de títols de transport, no són prou conegudes. De nou amb les enquestes a la mà, el responsable de l’Oficina Verda afirma que els que estan al cas dels descomptes no passen del 30% del total de la comunitat universitària. I revela, curiosament, que l’ús del programa Fes e-dit de vehicle compartités inversament proporcional al coneixement que se’n té. «Hem de fer arribar a la comunitat UdG, més i millor, la consigna que la Universitat té en marxa tot un seguit de programes per afavorir la mobilitat sostenible, com ara el Fes e-dit, els abonaments per al bus urbà, la mobilitat a la carta, el conveni amb la Renfe o el servei de préstec de bicicletes».

"Hem de fer arribar a la comunitat la consigna que la Universitat té en marxa tot un seguit de programes per afavorir la mobilitat sostenible."

 

Una resposta a “I tu, com véns a la UdG?”

  1. Irene escrigué:

    Jo vaig començar l’any passat a la universitat i sóc de la Bisbal. Com que érem jo i una amiga que aniriem a la mateixa classe, vam decidir anar amb tren. Fins a l’estació de Flaçà vam decidir anar-hi amb cotxe perquè no hi ha combinacions sarfa-tren, però compartiem, per anar ens portaven els meus pares i per tornar els seus.
    Aquest any, tot i que la meva amiga s’ha tret el carnet de cotxe, hem decidit continuar fent servir el tren amb la diferència que fins a Flaçà hi anirem amb el seu cotxe (i una altra amiga s’hi uneix).
    Ens va molt bé anar-hi amb el tren i després anem caminant fins a Barri Vell!:D

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona