Revista
de la Universitat
de Girona
abril 2016
09
Portada / Ciències socials / Docència i formació / Humanitats / Antoni Gutiérrez-Rubí: Comunicar la política
Antoni Gutiérrez Rubí
Antoni Gutiérrez-Rubí és assessor de comunicació política i escriu articles per a diferents mitjans de comunicació. Per exemple, El Periódico de Catalunya (actualment escriu al blog “Rumbo a la Casa Blanca #USA2016, en el context de les eleccions presidencials nord-americanes d’aquest 2016); El País (on escriu al blog Micropolítica); o Cinco Días. A més, col·labora en el diari Reforma (Mèxic), entre d’altres, i el programa de TV de Pablo McKinney (República Dominicana), en la secció Tendencias Globales de Comunicación Política; a més de publicar alguns articles de El Quinto Poder (Xile). El 2015, i per quart any consecutiu, va rebre el premi Victory Award al Blog Polític de l’any. El darrer llibre que ha publicat es titula ‘La transformación digital y móvil de la comunicación política’ (Fundación Telefónica, 2015).

L’impacte de la comunicació política en els propers anys serà extraordinari i transformarà les maneres de comunicar

L’Estat d’ànim depèn de les respostes. Cada cop més serà més important veure l‘evolució de les persones. L’escolta activa és i serà el complement demoscòpic més rellevant

Les emocions són determinants. Sense emocions no podrem comprendre els estats d'ànim de les persones. Pensem el que sentim i sentim el que percebem

Comunicar la política Antoni Gutiérrez-Rubí

Jaume Guzmán Casals (Màster en Comunicació i Estudis Culturals), text i fotografies

Antoni Gutiérrez-Rubí ha participat en l’assignatura ‘Informar i comunicar a través de les institucions públiques’, matèria impartida pel catedràtic d’Història Joaquim Nadal en el marc del màster en Comunicació i Estudis Culturals. El seminari va tenir lloc el dia 14 de març de 2016 titulat “La nova política i la societat digital”. La seva intervenció està emmarcada en l’àmbit dels estudis del Grup de Recerca Comunicació Social i Institucional de la Universitat de Girona (GRCSiI)

 

¿Com definiríeu la vostra tasca professional?

Jo parlaria de tres elements principals: la innovació, l’excel·lència i la globalitat. Sóc fundador i director de la companyia Ideograma, especialitzada en consultoria i assessorament en comunicació pública, amb una visió global i transversal que contempla la seva dimensió política, social i institucional. Desenvolupo la meva tasca professional a Espanya i a Llatinoamèrica.

¿Com veieu el panorama de la comunicació política en un període no molt llunyà, d’aquí a uns deu anys?

Una dècada, en el món de la política, és una veritable eternitat. L’impacte de la comunicació política en els propers anys de ben segur que serà extraordinari i estic convençut que transformarà les maneres pròpies de comunicar.

¿Què n’opineu d’allò que se’n diu nova política?

Jo ho atribueixo a nous actors polítics. Aquests nous actors exerceixen noves pràctiques polítiques. Ara bé, aquesta tan nova política capaç de substituir a la denominada vella política, no ho veig d’aquesta forma i personalment no hi crec.

¿Cap a on girarà la política de les emocions?

Les emocions són determinants. En general hi ha un cert menysteniment i desconeixement. Pensem el que sentim i sentim el que percebem. El triangle percepció (sentits), sentiments (emocions) i coneixement (pensaments, idees) és indiscutible. La política de les emocions és aquella que reconeix el paper determinant dels sentiments en el compromís i l’acció política. Sense emocions no podrem comprendre els estats d’ànim de les persones.

La filosofia ha de tornar a ocupar l’epicentre de l’acció política. Es tracta de recuperar les preguntes, les grans preguntes de l’ésser humà i de la societat. Cal tornar als clàssics. I restablir, de nou, una gran aliança entre política i filosofia. En el futur hi haurà un ús més estratègic en la pròpia creació d’experiències emocionals en una relació de vincle entre els propis líders, representants i electors.

Fa uns quants anys vaig sentir el concepte de “política vigilada”. ¿Com ha quedat aquest concepte? ¿Existeix?

La majoria dels líders tenen un nivell de fiscalització elevada, en la qual s’inclou la monitorització, l’observació, l’alerta a l’entorn de l’acció política, la capacitat de vigilància. En una societat decebuda, crítica i molt informada, la política democràtica està cada vegada més vigilada pels ciutadans. S’està produint un canvi radical en la comprensió i acceptació d’una determinada praxi en la gestió política i/o institucional. La política vigilada ha de ser un esperó per a la renovació i un contrapunt per trencar la força i l’exclusivitat dels partits en el sistema democràtic. La política pot ser rescatada de la seva deriva.

 

Anem cap al món de les dades obertes i el que anomenem “paraula analítica”. ¿Com es desxifra en política i com funciona?

Hem de parlar de l’expressió “dades electorals”. En l’actualitat, hi ha poca anàlisi i enteniment en la manera de veure els problemes. Els diferents partits polítics no tenen un equip de dades. Una llàstima! El potencial de les dades permet veure els problemes de formes diferents. Hem de treballar per aquesta transparència radical. Una aposta sense concessions ni reserves per les dades obertes (declaracions de béns i activitats dels càrrecs electes, responsabilitats i càrrecs, donacions, agendes, pressupost del partit, entre d’altres), que inclogui també el conjunt de l’activitat política i representativa de l’organització. Aquesta accessibilitat total serà clau i determinant per recuperar el nervi democràtic a les organitzacions polítiques. Però, com en tot, les formes seran també el fons.

En un context en clau política espanyola, Espanya està vivint una transformació política evident. Podríem dir que el Moviment 15M va fer que canviés el panorama polític i que acabés el bipartidisme. Des de l’àmbit de la comunicació, ¿com es contempla?

El 15M va ser una rebel·lió enfront de l’inevitable. Una irrupció de la insatisfacció. Va ser una crida a la consciència per entendre que el determinisme sense esperança no és inexorable i que el curs de la crisi i la incapacitat de la governabilitat dels poders econòmics i financers per part de la política ens condemna a quedar-nos sense alternatives. Hem de ser conscients de la profunda crisi de legitimitat i de reconeixement social que l’actual representació pública de la democràcia té per a una important majoria social. Tot aquest enrenou sumat a un context de crisi duríssim per al país va fer que tingués un pes rellevant, marcant un abans i un després en clau política.

Antoni Gutiérrez Rubí

Antoni Gutiérrez Rubí

Pel que fa a Catalunya, ¿què n’opineu de l’actual política amb el procés d’independència? ¿Els partits utilitzen de la mateixa manera les noves eines digitals?

És cert que hi ha actors polítics diferents. Aquests tenen una agenda política variada i social que impacta moltíssim. És a dir, és totalment diferent de la política que es fa a la resta de l’estat espanyol. Pel que fa a la utilització de les eines 2.0, la veritat és que no veig especial diferència i detecto una deriva d’intransigents en el debat polític. Certament existeix aquesta polarització entre el sí i el no. El debat es concentra, s’empobreix i això fa que es manifestin exposicions intransigents i contundents.

En les darreres eleccions, el vot indecís ha augmentat de forma notable. ¿A què és deu? ¿Creieu que la ciutadania fa cas de les enquestes? ¿Cap on aniran les del futur?

Les persones es troben indecises per tres motius rellevants: el primer és que l’elector no vol decidir en aquell moment determinat. Podríem afirmar que més que indecisa la persona està indefinida. El segon element és que té molts dubtes durant la campanya i és una incògnita a qui votarà. Per últim, l’elector ha decidit a qui votarà però resulta que no vol dir-ho de forma pública.

Hi ha un estat d’ànim de les persones que esperen unes respostes. Cada cop més serà més útil veure l‘evolució de les persones. Serà interessant el progrés de 1.000 ciutadans al llarg del temps, una evolució del dia a dia, real i fresca. Com actua la gent, com van canviant els seus hàbits i com es percep aquesta transformació en el temps. Tanmateix, l’escolta activa és i serà el complement demoscòpic més important. La persona que emet el missatge, interpreta i, per tant ens interessem pel que intenta comunicar-nos. Això suposa tenir una mirada que transmet algun feedback sobre el missatge de l’altre, realitzar un cert buidatge de les coses pròpies, dels prejudicis.

El darrer llibre que heu publicat ha estat “La transformación digital y móvil de la comunicación política”. El nou Life Mobile Style transforma el comportament social i la tecnopolítica pot canviar les regles del joc. ¿Què voleu transmetre al ciutadà digital?

Explico que un polític hauria d’aprofitar les xarxes socials per comprendre millor la societat, els ciutadans, els votants o els seus companys, i així adequar millor la seva oferta electoral i, per descomptat, la proposta política, amb un millor coneixement de la realitat.

Facebook, per exemple, és una plataforma que té una capacitat de segmentació bestial. L’impacte publicitari a la TV és d’entre 7 i 8 dòlars per mil habitants. Si ho mirem des de les xarxes socials, Facebook equival a 1 dòlar per mil habitants. Per tant, val menys diners i aglutina el mateix públic objectiu. Aleshores, la publicitat fa vendre segment i la distribució ho transforma. En el llibre comento que la vida mòbil s’ha transformat en l’entorn de la vida quotidiana. És a dir, ens passem moltes hores depenent del smartphone, l’impacte sociològic és realment molt bèstia. He fet una reflexió de com comuniquem en l’actualitat. Així mateix, el telèfon mòbil és un cervell amb capacitat suficient de connectar-se permanentment amb el nostre entorn. La nostra vida ha passat a ser completament mòbil.

Quin llibre ens recomanaríeu per llegir en profunditat sobre comunicació política (#compol)?

Cal llegir l’escriptor britànic Toni Judt. Al llibre “Pensar el segle XX” Judt traça amb eloqüència la història del pensament del segle XX, i ens apropa les idees i el risc que han comportat els seus compromisos polítics. Per altra banda, per tenir una referència a l’hora de llegir, us recomanaria lectures sobre l’àmbit de la política i de la filosofia, així s’entendrà tot molt millor. Sense comunicació no hi ha argument i és difícil que puguem comunicar de forma correcta. Camus, per exemple, parla de “practicar la felicitat perquè s’endolceixi el terrible sabor de la justícia”. La serietat, el rigor, la responsabilitat no han de convertir-nos en éssers hostils. Quan afirmo que els tristos no guanyen eleccions vull emfasitzar que la política ha d’il·lusionar, emocionar i motivar l’acció. La política en definitiva ha d’encomanar un esperit positiu, alegre, integrador per poder rearmar-se de felicitat.

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona