Revista
de la Universitat
de Girona
setembre 2014
02
Portada / Ciències socials / Notícies / Els rostres del paisatge

Els rostres del paisatge

Durant el mes de maig es va fer, a la ciutat polonesa de Slubice, l’edició del curs 2013-2014 de l’IP Erasmus The Faces of Landscape. En aquest Programa Intensiu, els estudiants de la Universitat de Girona van compartir classes, treball de camp i temps d’oci amb els polonesos de la Universitat Adam Mickiewicz (AMU) i amb els finesos de la Universitat de l’Est de Finlàndia(UEF).

Intersecció de les tres fronteres a Polònia

Intersecció de les tres fronteres a Polònia

El curs 2006-2007 s’iniciava, amb el format d’un taller de geografia del paisatge, un intercanvi d’estudiants entre els departaments de Geografia de les universitats de Joensuu (Universitat de l’Estde Finlàndia, UEF)i de Girona. Des del curs 2009-2010, en el marc del programa IP Erasmus, i amb la incorporació de la Universitat de Presov, posteriorment substituïda per la Universitat Adam Mickiewicz (AMU) de Poznan, Polònia, el programa d’internacionalització Faces of Landscape va assolir la fesomia definitiva.

Durant les estades, els estudiants tracten qüestions emmarcades en el context de l’administració local i regional de la UE. De com les fronteres, per exemple, tenen influència en el paisatge, i en les relacions econòmiques, socials i culturals. Els estudiants també han d’interpretar el fenomen a la inversa: la manera com els paisatges tenen un paper actiu en la constitució de les fronteres. És per aquest motiu que l’estudi de les fronteres d’Europa constitueix el subtítol del programa: Border Landscape Across Europe.

El coordinador del programa a la UdG és Josep Vila, professor del Departament de Geografia. «Una de les fórmules d’internacionalització és fer assignatures compartides entre universitats de diferents països, la qual cosa suposa l’oportunitat d’implementar noves metodologies docents.» El programa de The Faces of Landscape és ajustat i es desenvolupa durant dues setmanes. Més enllà dels objectius puntuals de cada edició, l’ambició dels organitzadors és presentar i analitzar diferents significats del concepte paisatge, i aportar, també, metodologies d’estudi tant des del punt de vista físic i ecològic com cultural. La part teòrica es completa amb una presentació de les característiques i les dinàmiques pròpies dels paisatges de cada país que hi participa, i una sortida de camp. En l’àmbit pràctic, es constitueixen grups d’estudi plurinacionals que treballen, a escala local, algun dels aspectes peculiars identificats en els diferents països participants. Seguidament, es comparen i es realitza una presentació i una defensa davant del conjunt d’estudiants i del professorat. La llengua vehicular del programa és l’anglès.

 

three borders

Participants al programa intensiu d’Erasmus “The Faces of Landscape”

El testimoni dels que hi han participat parla de l’interès dels programes d’estudi que fomenten la internacionalització. És el cas de Narcís Sastre, doctor en Geografia per la UdG, que treballa al Departament de Territori i Sostenibilitat, i que va participar en la primera edició de TheFaces of Landscape. Considera que la mobilitat internacional dels estudiants els permet guanyar sentit crític i alliberar-se de prejudicis, i que «el programa Erasmus ha fet més per la construcció europea que qualsevol discurs pronunciat al Parlament Europeu». Per a Tomáš Kolarčík, estudiant eslovac que va participar en l’edició de Presov, el 2012, experiències com el Faces són la millor manera de completar l’itinerari de l’educació superior, pel valor que té compartir els coneixements amb altres estudiants. És un parer semblant al que expressen Josep Pueyo i Neus Bagué, que van participar en el programa i que, després d’haver finalitzat el grau, estudien el Màster en Canvi Ambiental de la UdG. «Viure la manera de fer dels estudiants d’altres països ens enriqueix i, com a experiència personal, resulta inoblidable», assegura Bagué. Pueyo, per la seva part, afirma que l’experiència «t’espavila», perquè els estudiants només disposen de quinze dies per fer un treball amb un grup en què no coneixen ningú i amb el qual s’haurà de relacionar en una llengua, l’anglesa, que no és la pròpia de cap d’ells.

Una de les peculiaritats del programa és que la disciplina s’aborda des de les peculiaritats amb què cada centre caracteritza els seus estudis de Geografia. Com destaca Narcís Sastre, les peculiaritats de la regió de Carèlia, a la frontera russo-finlandesa, han marcat el pla d’estudis de Joensuu, que hi ha dedicat tot un màster. «En canvi, a Girona, amb una frontera amb França molt permeable, els estudis són més generalistes.» Un aspecte que, com diu Neus Bagué, aporta més diversitat a l’aprenentatge i nous enfocaments de la realitat.

 

14_The Turoszowski Sack

Turoszowski Sack, en el marc de l’estada d’estudiants a la ciutat polonesa de Slubice

La Carèlia, per exemple, és una regió, a ulls dels nostres testimonis, de molt poca diversitat. «La monotonia del paisatge finès és aclaparadora», assegura Neus Bagué. Els altres participants en l’entrevista ho confirmen. No tenim, però, el punt de vista de cap estudiant de Joensuu, per conèixer què pensen els finesos de la diversitat de Catalunya o Eslovàquia, on «el paisatge és diferent a cada racó», assegura Kolarčík. Aquestes diferències paisatgístiques poden ser l’origen de diferències culturals. Per a Narcís Sastre, les diferències hi són, però «hi ha més elements que ens uneixen que no pas que ens separen». Malgrat tot, catalans i eslovacs destaquen l’eficiència dels finesos i el seu magnífic nivell de llengua anglesa. Kolarčík destaca la preparació dels estudiants de la Universitat de Girona en el moment de confeccionar mapes i utilitzar els sistemes d’informació geogràfica (SIG), mentre que els catalans afirmen que els eslovacs tenen un pla d’estudis molt orientat a la docència.

Per a Josep Vila, l’assignatura ha esdevingut una oportunitat perquè els estudiants aprofundeixin en un dels conceptes clau en geografia, el de paisatge. Un concepte amb una complexa dimensió física i cultural que es presenta de forma especialment enriquidora quan és emprada de forma similar per analitzar i estudiar realitats geogràfiques significativament diferents.

 

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona