Revista
de la Universitat
de Girona
juliol 2014
01
Portada / Comunitat i territori / Humanitats / Recerca i transferència / Reportatge

El naixement de l’escriptor periodista a Catalunya

En el pas del segle XIX al XX es produeixen en la societat catalana tot un seguit de transformacions que donen pas a una societat de cultura de masses. La premsa, mecanisme clau en la formació de l’opinió pública, es transforma necessàriament per adaptar-se als nous vents. Un dels resultats del canvi serà l’aparició d’un nou tipus de periodista, home fet de reflexió i experiència que simultaniejarà l’exercici literari i el periodístic.

La premsa catalana, després dels fets de la Setmana Tràgica de 1909 i, sobretot, en coincidència amb la Primera Guerra Mundial, es va transformar en profunditat i va donar pas a l’aparició de noves veus i també d’uns nous oficis que van consolidar una generació de periodistes, que van formar-se al mateix temps a les redaccions dels diaris i a les trinxeres, i que van esdevenir escriptors durant el període d’entreguerres.

Coberta-Vigo

Coberta del llibre “Quatre sagetes roges” d’Emili Vigo

Podem resseguir el procés a les hemeroteques i a les biblioteques, però “hi havia mancances de coneixement en el trànsit del periodista a l’escriptor, en la manera com es van formar aquestes dues vessants de la mateixa personalitat”. L’afirmació, la fa Xavier Pla, professor de la UdG i expert en literatura contemporània, teoria de la literatura i literatura comparada, que considera que l’estudi del fenomen era un deute, sobretot, amb personalitats com Emili Vigo, Eduard Girbal, Josep M. Corredor o Joan Sales, que van quedar eclipsades per la mida de l’obra de Josep Pla o de Gaziel.

Xavier Pla ha dirigit, els darrers anys, un equip d’investigadors de la UdG que, en un esforç d’interdisciplinarietat –que ha incorporat professionals de l’àmbit històric, filològic i sociològic, tant de Catalunya com de l’Estat espanyol i de la resta d’Europa– ha aconseguit identificar els trets característics de l’escriptor-periodista a Catalunya, n’ha rescatat noms poc coneguts i els ha donat a conèixer a través de congressos i publicacions. La recerca s’ha dut a terme en el marc del projecte El nacimiento del escritor periodista en Cataluña (1909-1936) que ha finançat el Ministerio de Ciencia e Innovación.

“La recerca ens ha proporcionat una delimitació teòrica de la figura de l’escriptor-periodista, en un sentit històric i cultural, després d’una intensa recerca en arxius, biblioteques i fons privats de Barcelona i Madrid”, afegeix Pla, que considera que el congrés internacional “Coses vistes, coses llegides”, que van dur a terme la tardor de 2011, va suposar el punt de partida d’uns resultats que els han permès que, en el context actual de reducció de suports a la recerca, el seu projecte hagi vist confirmada la continuïtat amb nous terminis i més recursos econòmics.

Un congrés gresol

Xavier Pla explica que “Coses vistes coses llegides, va convocar els principals experts en la matèria, com ara Joan Ramon Resina, Antoni Martí Monterde o Myriam Boucharenc. El seminari, que prenia el nom del primer llibre de Josep Pla, del 1925, va proposar una reflexió sobre els límits genèrics entre el discurs literari i el discurs periodístic a Catalunya, Espanya i Europa, a la primera meitat del segle XX. A aquest congrés, l’havien precedit “Maurras a Catalunya”, el 2009, seguit de “Literaturas ibéricas y memòria històrica”, el 2012.

D’una manera o una altra, els seminaris van servir per mostrar el treball que havien estat duent a terme els investigadors del projecte. Amb posterioritat, Xavier Pla i Francesc Montero publicaven el llibre A l’ombra de Josep Pla. Cinc escriptors periodistes gironins de la República, que expressava de manera clara l’ambició del projecte de recerca: el restabliment de la memòria d’uns professionals que havien quedat apartats de la memòria pública tant per la potència del personatge de Pla, com pels esdeveniments històrics que els va tocar viure. A partir d’aquí, es va dur a terme una tasca de reconstrucció de la memòria dels diferents professionals que van treballar en el període d’estudi, a més de la publicació de les seves creacions més destacades.

Ruyra_petit Tolstoi

Coberta del llibre “El petit Tolstoi”, sobre Joaquim Ruyra

Una quinzena de llibres

Un dels aspectes que Xavier Pla vol destacar és el fet que el projecte, en els seus inicis modest, va desbordar els objectius inicials i va donar lloc a un nombre molt important de publicacions, que han rescatat de l’oblit el nom dels homes que van treballar al voltant d’unes figures com Josep Pla o Gaziel. L’equip d’onze investigadors que ha recopilat textos en hemeroteques i biblioteques ha fet “una interpretació del context històric i intel·lectual que va afavorir el naixement de l’escriptor periodista, la sistematització metodològica de l’estudi del periodisme literari català, els seus gèneres, els estils, el context històric i estètic, l’establiment d’una bibliografia de referència i la celebració de col·loquis internacionals sobre el naixement de l’escriptor periodista”, afegeix el professor de la UdG. També ha donat lloc a la publicació de tot un seguit d’antologies del periodisme literari. Llibres, com el citat “A l’ombra de Josep Pla”, s’han vist acompanyats per altres com “El somni europeu”, d’Antoni Martí Monterde, publicacions de treballs inèdits d’Eugeni d’Ors, Emili Vigo, Eduard Girbal, Josep M. Corredor o Joan Sales, així com estudis crítics dels Jocs Florals a Girona (que ha dut a terme la professora Margarida Casacuberta) o de Joaquim Ruyra (pel mateix Xavier Pla).

 

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona