Revista
de la Universitat
de Girona
octubre 2014
03
Portada / Comunitat i territori / Humanitats / La roca viva feta forma pura

La roca viva feta forma pura

Narcís Comadira va participar en la restauració del convent de Sant Domènec, dirigida per l’equip d'arquitectes Bosch-Tarrús-Vives, com a seu de la Facultat de Lletres, avui compartida amb la Facultat de Turisme. Emmarcada en aquest treball, fa 21 anys va dur a terme l’obra “Poi s'ascose nel foco che li affina" («després es retira en el foc que l'afina»), el mural que presideix l’entrada de la Facultat.

Narcís Comadira i el mural que va pintar l'any 1993 a Lletres

Narcís Comadira i el mural que va pintar l'any 1993 a Lletres

Comadira, en la lliçó que va inaugurar el dia 22 d’octubre el curs de Lletres, va repassar els orígens, les influències i els missatges d’una peça única – una pintura acrílica sobre tela de lli natural encolada en el mur – que beu tant de la literatura de Dante com de la pintura del Giotto i que es justifica en la figura de sant Dalmau Moner, el monjo eremita dominic que va fer estada a Sant Domènec. El text en què Comadira parlava del seu mural, una “plaquette” editada pel Servei de Publicacions ara es pot consultar aquí.

El mural va néixer a partir d’una visita de Comadira a Assís, que «va corroborar l’encert del projecte, basat en la basílica de la ciutat de l’Umbria». Aleshores, el pintor va trobar, en els frescos el Giotto, la pista cromàtica i el referent precís, que es va enriquir amb la lectura de la Comèdia de Dante. «En el cant XXVI del Purgatori – afirma Comadira – Dante introdueix uns versos en provençal, que fa dir a Arnauth Daniel, “il miglior fabbro“, segons el mateix Dante, el millor poeta o “fabricant de llenguatge”. És aquí on es parla de la imatge “al som de l’escalina”, dalt de l’escala, que és, també, en certa manera el lloc on hi ha el mural de Lletres». En el darrer vers del cant, quan Dante acomiada Arnauth Daniel, descriu així la seva desaparició: “Poi s’ascose nel foco che li affina”. Es reclou en el lloc on s’afina el diamant, on s’accedeix a la llum del Paradís, “la llum de l’ànima”, un espai on despuntarà “el somriure que és el reflex de la llum de l’ànima”. Es tracta d’una mena de recerca de la llum simbòlica divina, una ascensió cap al Paradís després d’haver purgat els pecats. «Aquest cant, el XXIII, era el favorit de Modest Prats, perquè ens parla de la llum que Déu irradia: la dignitat humana es fonamenta en la raó que es fonamenta en la llengua. És la virtut de la llengua que en Modest explicava i que Dante posa en pràctica»

Les ombres del Giotto i de Dante, augustes, es lliguen a Girona en la figura de Sant Dalmau Moner, frare del convent de Sant Domènec»

La inspiració giottesca, «al realisme del qual també s’adscriu Dante», i el referent literari confegeixen un tramat que és en definitiva l’essència de la cultura. I acaben amb la referència de sant Dalmau Moner, representant de l’esperit conventual de Sant Domènec. Les «ombres del Giotto i de Dante, augustes, es lliguen a Girona en la figura de l’eremita que es reclou en una cova a prop del convent perquè “la penitència i la reflexió també afinen”. D’aquí en surt, una piràmide que és símbol de la perfecció, provinent d’una “roca viva feta forma pura».

Com va dir el professor Jörg Zimmer, vicerector de Relacions Internacionals, aquell “foc que afina”, de Dante, «és fruit de la tossuda aplicació intel·lectual, de la voluntat ferma i sense concessions que ens hem d’exigir i que hem d’exigir als estudiants. Només a través d’aquesta pràctica, de l’obstinada dedicació, només així és possible construir la piràmide perfecta que surt de l’enrevessada pedra que ens serveix de cau i protecció. El mural ens parla d’aquesta destil·lació del saber que ens aporta coneixement però també implicació amb el món. L’estudi, el rigor, l’excel·lència serveixen per oferir intensitat, bellesa i pensament a la societat que ens envolta».

 

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona