No en tinc cap dubte: som al davant d’un redescobriment de les Humanitats i de la seva importància. I més valdria que aviat en fóssim conscients, per poder assumir els reptes que se’n deriven. Des de sempre, el contacte amb la literatura, l’art, la música o el cinema, com amb la història o la filosofia, han estat una finestra privilegiada al món del present i del passat, una forma de sortir d’un mateix, de l’entotsolament de la pròpia consciència.
A través de la matèria de les Humanitats, descobrim uns altres mons, uns altres espais, uns altres temps: no hi ha mirador més útil per ocupar-nos dels altres que llegir un llibre, contemplar una pintura, escoltar una música, descobrir un període històric concret o endinsar-se en l’arquitectura de les idees amb les quals es pretén entendre el món.
Però ara, precisament quan les Humanitats, castigades per les legislacions educatives, abandonen el lloc hegemònic que havien tingut en l’ensenyament i la formació fonamental de la ciutadania, potser per l’experiència d’un cert buit, se’ls demana, des d’instàncies molt diverses, que ens tornin a ajudar a comprendre el món per poder-lo habitar amb lucidesa.
Xavier Antich (dibuix Marc Vicens)
N’he tingut experiència en els llocs més insòlits. Només tres exemples. A ESADE, amb grups de professionals competentíssims en el món de les finances i l’empresa, s’han creat – i l’experiència ja té quatre anys de trajectòria – uns Tallers d’humanitat(s) en els quals es llegeixen clàssics literaris i s’analitzen obres d’art del passat amb la convicció que permeten una millor comprensió de la complexitat del món i un aprenentatge de la lucidesa. A Menorca, una iniciativa anomenada Talleres Islados, aplega durant tot l’any professionals, de formació i trajectòria ben diversa, que busquen, en el contacte amb els textos literaris i filosòfics, la història i l’art, allò que, en l’exercici de les seves professions, troben a faltar per al desenvolupament de les seves competències. A la Universitat de Stanford, una de les més exigents del món, les Humanitats no s’adrecen només als estudiants de Lletres, sinó també a científics, juristes o especialistes en les diferents àrees de les ciències socials i de la tecnologia, amb la convicció que proporcionen, en els seus àmbits de coneixement, l’aprenentatge d’una complexitat que als seus coneixements, orientats instrumentalment, els manca.
La qüestió, tanmateix, és si, des dels estudis d’Humanitats, serem capaços de donar resposta a aquesta nova demanda. I si, d’acord amb això, serem capaços de modular l’orientació dels nostres estudis, orientats encara ara a un món que ja ha deixat d’existir.
Deixa un comentari