Revista
de la Universitat
de Girona
febrer 2016
08
Portada / Comunitat i territori / Docència i formació / Notícies / Joaquim Maria Puyal: “Per a mi, és imprescindible el domini de la llengua”
Setmana dels Rahola, Puyal, UdG, Lletres, Comunicació
Joaquim Maria Puyal (Barcelona, 1949) és Doctor en Lingüística per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Filologia Romànica (UB) i en Ciències de la Informació (UAB). També, és membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Conegut per la transmissió dels partits del Barça en català (enguany commemora el 40è aniversari del primer partit), va presentar programes emblemàtics de TV3 com “Vostè jutja” i “La vida en un xip”. Té, entre d’altres, quatre premis Ondas, el Premi Nacional de Radiodifusió, el Ciutat de Barcelona i la Creu de Sant Jordi.

Si intueixes un perfil d’espectador i administres els recursos per a cada perfil, doncs és probable que l’encertis i que t’acostis al públic

Si el Barça actual jugués amb el Madrid de Di Stefano, amb el Barça del Kubala o amb qualsevol dels grans equips del segle XIX, els n’hi clavarien deu.

“Per a mi, és imprescindible el domini de la llengua” Joaquim Maria Puyal

Megan Descayre i Jesús Malagón, estudiants en pràctiques

¿Com es pot gestionar el fet d’haver-te de dirigir a públics molt diversos, tant d’edat com de provinença social? ¿Quina és la fórmula per fer un discurs en el qual tothom es senti identificat de la mateixa manera?

Aquest matí, quan he vingut cap aquí, he comprat a Barcelona el Diari de Girona. He pensat que, si havia de posar algun exemple, el posaria de l’actualitat d’avui de Girona. Si hagués anat a Lleida hauria comprat el diari de Lleida. Vull dir que es poden preveure alguns aspectes d’aquest problema, però n’hi d’altres que són insolubles. Això passa quan vaig a territoris que no tenen complicitat amb el futbol en català o que no són seguidors del meu programa. Per exemple, si vaig a la Universitat de Pamplona, la meva actitud és diferent, més que res perquè no hi ha referents, no hi ha tot aquest ressò que hi ha aquí.

Sempre has de mirar de perfilar-te pel cantó més coincident amb allò que l’audiència pot entendre de tu. Si intueixes un perfil d’espectador i administres els recursos per a cada perfil, doncs és probable que l’encertis i que t’acostis al públic. Sense trair els principis dels teus pensaments has d’intentar ser entès per l’auditori.

Com a membre de l’Institut d’Estudis Catalans, ¿podries fer una petita reflexió al voltant de la llengua catalana i el futur?

En primer lloc, m’agradaria remarcar que la meva aportació a l’Institut és únicament en la mva condició de professional dels mitjans de comunicació en català. Per tant, no és una aportació tècnica en l’àmbit filològic. El que intento fer és observar la llengua que fan servir els mitjans i analitzar-ne el seu ús. Des d’aquest punt de vista, crec que els mitjans haurien de parlar millor, també penso el mateix del conjunt de la societat. M’estic referint a un insuficient prestigi en l’ús social de la llengua, com per exemple entre les personalitats del món de la indústria o de la política. Crec que haurien de tenir més cura i estimació per la llengua. Amb això no vull dir que s’hagi de fer servir un llenguatge arcaic i poc comunicatiu. Jo intento trobar un llenguatge comunicatiu i que no estigui allunyat de la norma.

A tots els que ens dediquem als mitjans de comunicació de masses se’ns ha d’exigir un nivell lingüístic correcte. No hem de reflectir sistemàticament les distorsions del carrer, ja que la nostra feina més que reflectir és condicionar la paraula del carrer. Penso que els catalans haurien de tenir una major consciència lingüística, ja que la llengua és una part molt important de la nostra identitat cultural.

Setmana dels Rahola, Puyal, UdG, Lletres, Comunicació

Megan Descayre, Joaquim Maria Puyal i Jesús Malagón

 ¿Creus que el Barça, amb els patrocinis que ha tingut els últims anys, transmet els valors que ha volgut transmetre des dels seus inicis? ¿Creus que encara es manté com un símbol/emblema pels catalans?

Crec que el tema és molt complex i que l’hauríem d’escatir fotent-nos una ampolla de vi. [Riu] D’entrada, això dels valors del Barça no sé ben bé que és. Em sembla més una campanya de màrqueting que una cosa real. Jo, fa cinc anys, recordo que sentia que els valors del Barça eren no perdre la pilota i marejar la perdiu a fora l’àrea, el que era el famós ADN Barça. Però ara juguen un futbol més directe i la gent està igual de contenta. Així doncs, ¿allò era l’ADN Barça o no?

Em sembla que els de màrqueting han sabut aprofitar que el Barça representa més que un club, i que en un moment determinat va ser utilitzat com una bandera de llibertat, per fer les campanyes corresponents. Els patrocinadors, amb el club com està plantejat, amb l’equació econòmica actual i amb la globalització, són totalment imprescindibles. Depèn de com t’ho miris, els patrocinadors condicionen. ¿Contamina un patrocinador? Si un patrocinador és una empresa que està socialment reconeguda i avalada, doncs no. No es poden renunciar als ingressos comercials i crec que s’ha de confiar en el sistema. Ho dic clarament, si per mantenir Messi hem de tenir un patrocinador, doncs el tenim. Això no vol dir que avali la situació política de Catar o dels Emirats Àrabs. Arriba un punt que la coherència t’invalida per viure, però està clar que no s’han de perdre de vista les coses que no estan bé.

Ja que sempre has seguit al Barça des dels seus inicis, ¿creus que estem davant del millor Barça de la Història? Et quedaries amb el Barça de Guardiola o amb el de Luis Enrique?

Jo penso que si, però comparar… mai no es pot comparar. Ara hi ha uns materials diferents, una preparació física diferent i les tàctiques i les jugades d’estratègia han evolucionat. També m’agradaria dir que si el Barça actual jugués amb el Madrid de Di Stefano, amb el Barça del Kubala o amb qualsevol dels grans equips del segle XIX, els n’hi clavarien deu.

Jo no hi sé veure grans diferències entre el model del Guardiola i el de Luis Enrique. Són dos versions del mateix model, un és el GTI i l’altre és el GS, però estem davant del mateix model de cotxe.

 Abans has comentat que la formació d’un periodista està formada per dues etapes. En primer lloc dius que s’ha de ser alguna cosa i llavors, adquirir les tècniques. ¿Podries ampliar aquest comentari?

No voldria ser més crític del que em toca, però a vegades em passa pel cap que m’agradaria revisar els estudis de periodisme. Ho dic en el sentit que un periodista sempre ha de tenir coses a dir, i per tenir coses a dir ha de tenir un criteri, i per tenir un criteri ha de tenir una certa formació. Jo aniria més per afavorir una formació i després expressar-se en cada situació, passant per una època d’adaptació tècnica a les condicions de cada mitjà.

Per posar una exemple, les millors crítiques de les actuacions musicals que es puguin fer és més probable que les faci bé un músic que tingui ganes de divulgar coneixement, que no pas un periodista que no hi entén, de música. I això ho podríem aplicar a tot, en certa manera ja hi ha aquesta inèrcia en el cas, per exemple, de l’àmbit esportiu, en què els ex-àrbitres o ex-futbolistes fan la feina dels periodistes. Jo això no ho afavoreixo, jo disposo d’un equip de periodistes fent la feina, però especialitzats en diverses àrees.

Per mi és imprescindible el domini de la llengua, jo sóc molt estricte en aquest aspecte. Tanmateix, noto que hi ha gent que surt de les facultats i que no sap ni parlar ni escriure, si més no amb el rigor que jo exigiria, que seria el mateix que se li exigiria a un metge acabat de llicenciar.

 

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona