Revista
de la Universitat
de Girona
febrer 2016
08
Portada / Comunitat i territori / Docència i formació / Humanitats / Notícies / Reportatge

Joaquim Maria Puyal: com teixir el discurs

Megan Descayre

El 12 de febrer, Joaquim Maria Puyal va inaugurar els actes de la Setmana dels Rahola amb una conferència-col·loqui a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres: "La substància del discurs comunicatiu: la construcció de la mirada".

Setmana dels Rahola, Puyal, UdG, Lletres, Comunicació

Mita Casacuberta i Joaquim Maria Puyal, a la Sala de Graus

La Setmana dels Rahola, creada i organitzada per la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes de Girona, amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Biblioteca Carles Rahola i la Universitat de Girona, ha arribat a la quarta edició amb tot un seguit d’exposicions, conferències, converses i taules rodones, i amb el lliurament dels setens premis de comunicació local. La celebració permet, per una banda, reflexionar i aprendre a partir dels mitjans de comunicació i, per una altra, honorar i lloar el periodisme de qualitat. El 12 de febrer, Joaquim Maria Puyal va inaugurar els actes de la Setmana amb una conferència-col·loqui a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres: La substància del discurs comunicatiu: la construcció de la mirada, amb presència d’estudiants, professors, periodistes i d’altres interessats en el fenomen comunicatiu.

La professora i coordinadora del Màster de Comunicació i Estudis Culturals Mita Casacuberta va ser l’encarregada de promoure i guiar l’acte, tot recordant la trajectòria acadèmica del locutor i el seu vessant humanístic, de vital importància a l’hora d’afrontar no només el periodisme, sinó qualsevol acte comunicatiu, “perquè ens permet construir una identitat i una personalitat adequades”.

Setmana dels Rahola, Puyal, UdG, Lletres, Comunicació

Joaquim Maria Puyal, a la Sala de Graus

La conversa es va convertir en un curs avançat de construcció de discursos, i va portar Puyal a reflexionar al voltant de tot allò que ha anat absorbent i aprenent al llarg de la seva carrera professional. “No sé res del cert. Però tinc idees que vull compartir per tal de motivar inquietuds i, també, altres idees que puguem concebre entre tots”. Quan pensem un discurs és inevitable imaginar i concebre el clima que volem crear i transmetre als nostres receptors. En això, el locutor de Catalunya Radio és un expert, ja que va saber connectar de seguida amb l’auditori. És evident que la voluntat primera de qualsevol comunicador és fer-se entendre, per aconseguir-ho s’ha de treballar en la construcció d’un punt de vista, d’una forma determinada que converteix el fet de teixir un discurs en una “feina artística i artesanal”.

“El periodista no pot defugir la sinceritat amb l’audiència. Prendre partit és necessari però aquesta assumpció d’una part ha de ser honestament subjectiva”

Puyal es va referir al seu llibre Aicnàlubma (2011). El títol és el mot “ambulància” a la inversa, amb una metàfora explícita sobre com les ambulàncies adapten el seu nom per tal de ser “compreses” pels conductors des de les seves particulars perspectives (els retrovisors). Així, no es tracta tant dels arguments, sinó de l’aportació que es fa des de la mirada de l’emissor. És inevitable que un discurs concret, o que una informació determinada, representin un posicionament davant una acció. El que no pot defugir el periodista és la sinceritat amb l’audiència; prendre partit és necessari però aquesta assumpció d’una part ha de ser honestament subjectiva. A Aicnàlubma l’autor també parlava dels canvis que, el 2011, s’estaven ocasionant, a nivell comunicatiu, a partir de la irrupció massiva de les xarxes socials. Des del respecte i la desconfiança d’aleshores, Puyal va puntualitzar que tothom s’ha hagut d’acomodar a les circumstàncies actuals. Tot i això, “el periodista no es pot conformar amb la viralitat. La seva feina és anar més enllà de la informació que es genera a les xarxes. Preguntar-se el per què és fonamental”, va defensar Puyal.

Setmana dels Rahola, Puyal, UdG, Lletres, Comunicació

Joaquim Maria Puyal, al Claustre de Lletres

Però, ¿i les obligacions del receptor? Aquest és el que ha d’exigir la qualitat, el que no s’ha de conformar amb informacions poc entenedores, no contrastades o descuidades. “La resposta del receptor no dóna forma a un discurs, però en condiciona el format”. El problema és que els discursos i les informacions interessades han trencat la tradició del periodisme. Tot i que és un ofici que sempre ha estat condicionat pel poder, actualment són les empreses de comunicació les que negocien directament i les que, per tant, han condicionat l’ofici del que es nodreixen. “El comunicador hauria de donar suport al receptor i despertar la consciència del ciutadà adormit” i, així, generar un debat social que defugi la homogeneïtzació informativa amb la que convivim.

 “El comunicador hauria de donar suport al receptor i despertar la consciència del ciutadà adormit”

La seva trajectòria als mitjans de comunicació és extensa i, per tant, reconeguda per gent de moltes edats i perfils diversos. Per a l’èxit no hi ha una resposta específica, va aclarir: “hi intervenen molts factors”. Entre ells el talent, la intuïció i la contextualització constant. En referència a la seva vessant més lingüística Puyal va afirmar que des dels mitjans s’hauria de col·laborar amb la llengua i servir-la. Parlant millor, per exemple. “No hi ha un prestigi prou estès en l’ús social de la llengua, cal incrementar la consciència lingüística a tots els nivells, tant d’emissor com de receptor”. Aquí, els mitjans hi haurien de jugar un paper important, tenint en compte que són plataformes amb un abast social exorbitant. ¿Quina formació ha de tenir un bon comunicador? Puyal va parlar a títol personal, però la seva visió és formada i valuosa: “El plantejament dels estudis de periodisme s’hauria de revisar. S’ha de tenir criteri i aquest ve d’una formació àmplia i, alhora, específica. Però també hi ha d’haver una base molt sòlida i unes inquietuds pròpies que basteixin una personalitat, sobretot, honesta”.

 

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona