Revista
de la Universitat
de Girona
desembre 2015
07
Portada / Ciències socials / Notícies “Si som a Brussel·les és per ser visibles i per participar”
Amadeu Altafaj, a la Facultat de Dret de la UdG
Amadeu Altafaj (Barcelona, 1968), format en periodisme, té una llarga trajectòria europea que es va iniciar amb el seu càrrec de corresponsal de El Mundo, entre d’altres mitjans, a Brussel·les. Després d’haver defensat altres càrrecs, com el de portaveu d’Olli Rehn (Finlàndia, 1962), - comissari europeu d’Assumptes Econòmics i Monetaris fins el 2014 -, va ser proposat com a director general de la seu de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les i, per tant, representant del Govern davant d’Europa. Des d’aquesta posició, ha estat un testimoni sense filtres dels canvis que ha patit el continent europeu durant els últims anys.

A casa nostra hi ha una presència molt forta de l’ideari europeu

Catalunya ja és un referent en l’aprofitament dels fons europeus

“Si som a Brussel·les és per ser visibles i per participar”

Megan Descayre, estudiant en pràctiques

Amadeu Altafaj,  representant permanent de la Generalitat de Catalunya a la Unió Europea

El 10 de desembre, la Facultat de Dret va acollir Amadeu Altafaj, representant permanent de la Generalitat de Catalunya a la Unió Europea, el qual va oferir una conferència sobre “Catalunya i la Unió Europea: els reptes del present i del futur”.

 

Altafaj, format en periodisme, té una llarga trajectòria europea que es va iniciar amb el seu càrrec de corresponsal de El Mundo, entre d’altres mitjans, a Brussel·les. Després d’haver defensat altres càrrecs, com el de portaveu d’Olli Rehn (Finlàndia, 1962) ̶comissari europeu d’Assumptes Econòmics i Monetaris fins el 2014 ̶, va ser proposat com a director general de la seu de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les i, per tant, representant del Govern davant d’Europa. Des d’aquesta posició, ha estat un testimoni sense filtres dels canvis que ha patit el continent europeu durant els últims anys.

 

Amadeu Altafaj està a punt de complir un any de mandat i la valoració que fa d’aquest període és que ha servit “per obrir els ulls”. Observant la situació política que està vivint Catalunya, el representant de la Generalitat considera que els últims anys, des d’Europa, “el procés s’havia percebut puntualment”. El baf que entelava la realitat catalana ha anat desapareixent després que el referèndum escocès permetés, també, veure Catalunya reflectida al mirall de l’autodeterminació. El barceloní remarca com en territoris amb aspiracions tan similars s’han donat processos tan diferents: “Anglaterra va fer una proposta directa amb un full de ruta clar. A Espanya la protagonista ha estat la negació al diàleg polític”. Des d’Europa hi ha una preocupació: la possibilitat de trencament d’un dels països de la Unió Europea és una situació complicada que, tenint en compte la història recent d’Europa, incomoda.

 

Catalunya i Europa (dibuix Marc Vicens)

Catalunya i Europa (dibuix Marc Vicens)

Davant d’aquest pensament, i fent front al discurs de la por que va eclipsar les campanyes que es van fer des d’Espanya abans de les eleccions del 27 de setembre, Altafaj posa de relleu les aspiracions europees de Catalunya, que no són, només, a nivell institucional. “A casa nostra hi ha una presència molt forta de l’ideari europeu, que s’exemplifica, clarament, en la voluntat de tenir representació política a Brussel·les”. La idea del conferenciant és molt clara: “La permanència de Catalunya a Europa és vital; no només per a Catalunya, sinó, també, per als nostres veïns immediats. Qualsevol discontinuïtat tindria un impacte en la zona euro”, fet del qual alguns són molts conscients. Tot i això, des del Govern saben que aquest discurs ha jugat un paper molt important pels indecisos, un escenari que Amadeu Altafaj ha volgut revertir insistentment aprofitant les seves aparicions públiques. “Si som a Brussel·les és per ser visibles i per participar”, defensa.

 

Amadeu Altafaj descriu l’escenari polític de Brussel·les com una diplomàcia pública i formal que dialoga, constantment, amb lobbies, premsa internacional i diversos think tanks vinculats al món acadèmic. En aquest marc, la seu de la Generalitat de Catalunya treballa amb una legislació europea que pot ser molt profitosa per als alumnes de Dret de la Universitat de Girona, ja que és una àrea, contemplada dins del seu Pla d’Estudis, que es troba en un procés d’expansió rellevant.

 

A Altafaj, l’Europa actual no el satisfà. Ell s’adhereix a l’ideari europeu que, considera, fa alguns anys que s’ha deixat de banda per emmirallar-nos, en excés, en els Estats Units. Tot i això, des de Brussel·les treballen per un futur prometedor, malgrat la crisi estructural que sacseja, ara, el nostre continent. Algunes de les propostes del representant de la Generalitat ja s’han posat en marxa en aquest gairebé primer any de mandat; és el cas del portal web que s’ha obert a la pàgina de la Generalitat, on es troba el detall dels fons europeus que es destinen a Catalunya. “Catalunya ja és un referent en l’aprofitament dels fons europeus i amb aquesta eina innovadora volem que arribin a totes les empreses i entitats del país”, recull la declaració destacada al web de la Generalitat. És així com l’equip d’Amadeu Altafaj treballa, des de Brussel·les, per un futur on Europa sigui més democràtica i més participativa.

 

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona