Pensar el patrimoni requereix l’establiment d’un diàleg obert, contrastat i transversal. En primer lloc, pel caràcter polisèmic que té qualsevol element patrimonial (sigui cultural o natural, tangible o intangible); en segon lloc, pel fet que es tracta d’un bé col·lectiu que requereix la intervenció de diversos agents, els quals tenen drets, deures, compromisos i responsabilitats sobre el mateix. Pensar el patrimoni requereix la integració de diverses sensibilitats i perspectives, implica pensar en els usos i valors (de tipus estètic, simbòlic i funcional) que tenen en la vida quotidiana de qualsevol societat; així mateix, reflexionar sobre el patrimoni requereix, també, pensar en termes de protecció, conservació i transmissió, però sobretot en termes de gestió i planificació. Els reptes són molts i molt complexos. Com fem compatibles els valors d’ús i consum del patrimoni amb la seva salvaguarda? En quina mesura el coneixement que té una població del seu patrimoni beneficia la qualitat de vida i cohesió social? Quins estàndards cal assegurar en matèria de gestió i planificació? Quin paper i quins reptes ha d’assumir l’acadèmia, les institucions, els sectors empresarials i la ciutadania?

“Pensar el patrimoni requereix l’establiment d’un diàleg obert, contrastat i transversal.”

El patrimoni està completament interrelacionat amb el paisatge, en el sentit que tot paisatge conté elements patrimonials que cal gestionar i conèixer. Si bé la maduresa del concepte paisatge és recent, cal no obviar la dimensió patrimonial del paisatge, precisament perquè, en paraules de Joan Nogué, “si alguna cosa poden aportar els estudis de paisatge al món del patrimoni és precisament una visió global, hol·lística, integradora del paisatge”, una visió que permet entendre cada recurs patrimonial, no com a un element aïllat, sinó com a una peça més d’un conjunt, és a dir, d’un paisatge que li dona sentit i raó de ser.

Així doncs, per què cal repensar el patrimoni? La resposta és tan àmplia i complexa que s’escapa d’aquest text. En qualsevol cas, tal com afirma Joan Nogué, cal un canvi de paradigma metodològic i conceptual, cal utilitzar nous instruments de treball, nous focus i noves xarxes que integrin l’actuació de diversos agents.

“El Seminari és una més de les apostes que està fent la Universitat de Girona per avançar en el treball relacionat amb el Patrimoni i els seus vessants acadèmics i va comptar amb l’ajut econòmic del Campus Euromediterrani del Turisme i l’Aigua (e-MTA)”.

Seminari Internacional “Repensant el Patrimoni. Natura, Cultura i Paisatge”

El Seminari Internacional “Repensant el Patrimoni. Natura, Cultura i Paisatge”, organitzat pel Campus de Patrimoni Cultural i Natural el mes de juny,  va incidir en aquesta problemàtica, amb una jornada de debat i reflexió entorn al tema del patrimoni des d’una perspectiva global i integradora, que va acollir més de 100 persones. .

Va comptar amb les intervencions de Joan Nogué; Bas Pedroli, professor de la Universitat de Wageningen; Roser Vernet, impulsora de l’associació PRIORITAT; Francesc Muñoz, de l’Observatori de la Urbanització; Gerrit-Jan van Herwaarden, de Landschappen NL; Sam Turner, director del McCord Centre for Landscape, Simonetta Zanon, de la Fondazione Benetton Studi Ricerche; Lluïsa Dubon, Doctora en Geografia i Joaquim Nadal, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, tots ells professionals i acadèmics de reconegut prestigi en la matèria, procedents de diferents camps del saber de diversos països europeus.