Revista
de la Universitat
de Girona
octubre 2017
13
Portada / Ciències socials / Comunitat i territori / Humanitats / Recerca i transferència / L'opinió / Saida Palou, tècnica del Campus de Patrimoni Cultural i Natural
Saida Palou és doctora en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona (2011), ha obtingut el Premi Ciutat de Barcelona–Agustí Duran i Sanpere d’Història (2011) per la seva tesi doctoral “Barcelona, destinació turística. Promoció pública, turismes, imatges i ciutat (1888–2010)”. Ha coordinat el llibre “Història del turisme a la ciutat de Barcelona”.
Treballa a la Universitat de Girona com a tècnica en el marc del Programa de Campus Sectorials, i des de l’any 2010 imparteix docència com a professora associada a la Facultat de Turisme. La seva recerca fonamental s’emmarca en el camp de l’Antropologia, la història i el turisme; compta amb nombrosos publicacions en aquests àmbits, tant en el pla nacional com internacional.

L'opinió
Com i per què repensem el patrimoni?

Pensar el patrimoni requereix l’establiment d’un diàleg obert, contrastat i transversal. En primer lloc, pel caràcter polisèmic que té qualsevol element patrimonial (sigui cultural o natural, tangible o intangible); en segon lloc, pel fet que es tracta d’un bé col·lectiu que requereix la intervenció de diversos agents, els quals tenen drets, deures, compromisos i responsabilitats sobre el mateix. Pensar el patrimoni requereix la integració de diverses sensibilitats i perspectives, implica pensar en els usos i valors (de tipus estètic, simbòlic i funcional) que tenen en la vida quotidiana de qualsevol societat; així mateix, reflexionar sobre el patrimoni requereix, també, pensar en termes de protecció, conservació i transmissió, però sobretot en termes de gestió i planificació. Els reptes són molts i molt complexos. Com fem compatibles els valors d’ús i consum del patrimoni amb la seva salvaguarda? En quina mesura el coneixement que té una població del seu patrimoni beneficia la qualitat de vida i cohesió social? Quins estàndards cal assegurar en matèria de gestió i planificació? Quin paper i quins reptes ha d’assumir l’acadèmia, les institucions, els sectors empresarials i la ciutadania?

“Pensar el patrimoni requereix l’establiment d’un diàleg obert, contrastat i transversal”.

El patrimoni està completament interrelacionat amb el paisatge, en el sentit que tot paisatge conté elements patrimonials que cal gestionar i conèixer. Si bé la maduresa del concepte paisatge és recent, cal no obviar la dimensió patrimonial del paisatge, precisament perquè, en paraules de Joan Nogué, “si alguna cosa poden aportar els estudis de paisatge al món del patrimoni és precisament una visió global, hol·lística, integradora del paisatge”, una visió que permet entendre cada recurs patrimonial, no com a un element aïllat, sinó com a una peça més d’un conjunt, és a dir, d’un paisatge que li dona sentit i raó de ser.

Així doncs, per què cal repensar el patrimoni? La resposta és tan àmplia i complexa que s’escapa d’aquest text. En qualsevol cas, tal com afirma Joan Nogué, cal un canvi de paradigma metodològic i conceptual, cal utilitzar nous instruments de treball, nous focus i noves xarxes que integrin l’actuació de diversos agents.

“El Seminari és una més de les apostes que està fent la Universitat de Girona per avançar en el treball relacionat amb el Patrimoni i els seus vessants acadèmics i va comptar amb l’ajut econòmic del Campus Euromediterrani del Turisme i l’Aigua (e-MTA)”.

 

Seminari Internacional “Repensant el Patrimoni. Natura, Cultura i Paisatge”

Seminari Internacional “Repensant el Patrimoni. Natura, Cultura i Paisatge”

El Seminari Internacional “Repensant el Patrimoni. Natura, Cultura i Paisatge”, organitzat pel Campus de Patrimoni Cultural i Natural el mes de juny,  va incidir en aquesta problemàtica, amb una jornada de debat i reflexió entorn al tema del patrimoni des d’una perspectiva global i integradora, que va acollir més de 100 persones. .

Va comptar amb les intervencions de Joan Nogué; Bas Pedroli, professor de la Universitat de Wageningen; Roser Vernet, impulsora de l’associació PRIORITAT; Francesc Muñoz, de l’Observatori de la Urbanització; Gerrit-Jan van Herwaarden, de Landschappen NL; Sam Turner, director del McCord Centre for Landscape, Simonetta Zanon, de la Fondazione Benetton Studi Ricerche; Lluïsa Dubon, Doctora en Geografia i Joaquim Nadal, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, tots ells professionals i acadèmics de reconegut prestigi en la matèria, procedents de diferents camps del saber de diversos països europeus.

 

 

 

 

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona