Revista
de la Universitat
de Girona
abril 2017
12
Portada / Notícies / Una perspectiva de futur

25 anys de la UdG

Una perspectiva de futur

Reflexions sobre el futur que ens espera en els propers vint-i-cinc anys, tant a nivell català com en l'àmbit estrictament gironí.

Estudiants a la festa dels 25 anys a la Plaça de Sant Domènec, 12 de desembre de 2016

Estudiants a la festa dels 25 anys a la Plaça de Sant Domènec, 12 de desembre de 2016

¿I com hauria de ser la UdG d’aquí 25 anys? A Salomó Marquès li costa imaginar aquest futur, “perquè si el canvi social i polític continua cap a postures més conservadores, malament rai! De totes maneres una cosa és el que penso que ha de ser i una altra és el que serà fruit dels canvis polítics que s’estan produint a nivell europeu i amb la democràcia tant estantissa que hi ha a l’estat espanyol que, ara per ara, és el que continua marcant la política universitària. El que penso i que m’agradaria que fos realitat queda resumit en les paraules del professor de literatura Nuccio Ordine, de la Universitat de Calabria: No s’ha d’estudiar per aconseguir un títol, sinó per ser millor. Avui, les universitats estan capitanejades per mànagers que s’han de preocupar dels pressupostos i no per educar ciutadans conscients i amb sentit crític. L’escola i la universitat haurien de formar heretges. Per a mi l’heretge és aquell que diu no a l’ortodòxia. Un bon estudiant tindrà armes per replicar al conformisme i els valors banals que hi ha a la societat”.

Plaça Sant Domènec, 13 de desembre de 1991

Plaça Sant Domènec, 13 de desembre de 1991

Rosa Picola, al seu torn, considera que la UdG ha de ser “més especialitzada i ha de tenir més reconeixement en recerca i coneixement”. Carles Abellà albira un futur “amb un campus encara més integrat a la ciutat i una organització basada en metodologies docents basades en l’estudiant i  amb activitats pràctiques integrades i cabdals en els estudis, a més de una més forta internacionalització tant dels nostres estudiants com en la recepció de forans”. Per a Miquel Martín, mentrestant, “la UdG ha d’esdevenir una universitat puntera en la recerca en determinats àmbits, on ja destaca, i en la creació i transmissió del coneixement, on ja ha fet avenços molt notables. Però si no hi ha un cop de timó en el sistema universitari català, d’aquí 25 anys pràcticament no hi haurà professors universitaris, perquè el professorat universitari fa temps que no es renova. Tampoc recerca, perquè només es fan operacions puntals, això sí, molt vistoses, però no es te cura de tot el sistema. Parlo en termes generals, però que es poden aplicar a la UdG: si no hi ha professors que fan recerca, no hi haurà universitat, en el seu sentit propi. Si és així, s’haurà consolidat irreversiblement el procés de degradació que comencem a notar i ens haurem convertit no en el Col·legi Universitari que teníem abans de la Universitat, ple d’il·lusió, sinó en una escoleta”.

“El veritable motor social, econòmic i cultural de les terres gironines, un catalitzador que haurà consolidat àrees punteres de recerca al costat d’una autèntica revolució pedagògica”

Entre apocalíptics i integrats, hi ha els desitjos genèrics de millora, com és el cas de Joan Miró, que desitja “simplement que creixi, es consolidi i prosperi i que no oblidi la seva història”. O el de Josep Arnau, que veu la UdG com “el veritable motor  social, econòmic i cultural de les terres gironines, un catalitzador que haurà consolidat àrees punteres de recerca al costat d’una autèntica revolució pedagògica”. Lluís Albó troba que la UdG “ha de ser encara més oberta i col·laboradora amb tots els sectors institucionals, econòmics i socials, fomentant que els esforços vagin i vinguin d’ambdues bandes”. I és Antònia Boix qui posa l’accent en l’especialització: “Cal tancar estudis amb poca demanda i fer- se forts en alguns àmbits de referència i prou. Si no, la UdG es quedarà com un col·legi universitari de segona. En canvi, posaria les humanitats obligatòries en totes les carreres, uns cursos comuns que assegurin que la gent que passa per la universitat sap pensar en el mon que l’envolta, a part de l’especialitat escollida”. Francesc Ten és d’un parer similar quant a l’especialització: “Res del que podia pensar l’any 1991 arribava a la mesura real actual; per tant, en aquesta mateixa lògica, res del que pugui pensar ara ha de ser previsible. Per si fos que sí, que és previsible, diria que tenim 25 anys per consolidar i refermar robustament el que tenim: ser un centre d’abast internacional en alguns àmbits i, en d’altres, tenir una importància estratègica cabdal per al territori que hauria d’absorbir amb facilitat i felicitat els graduats i postgraduats”.

“Tenim 25 anys per consolidar i refermar robustament el que tenim: ser un centre d’abast internacional en alguns àmbits i, en d’altres, tenir una importància estratègica cabdal per al territori”

Segons Montse Planellas, “tot avança molt ràpid, i penso que les universitats necessiten un canvi profund a nivell de governança i de gestió. La UdG també. Cal elaborar uns plans d’estudis que estiguin més a prop de les necessitats del mercat de treball, en totes les branques de coneixement, i que continguin més pràctiques en empreses/institucions durant l’estada dels estudiants a la universitat. Crec fermament que la UdG continuarà sent un dels motors principals del creixement de la ciutat de Girona i imagino una universitat de Girona que hagi lluitat més per la qualitat que no pas per la quantitat dels estudis que imparteixi”.

Per a Anna Maria Geli, “la UdG ha de projectar-se a l’àmbit internacional i atraure estudiants i experts europeus i d’altres països que vinguin a Girona a fer estudis post-doctorals i estades de formació específica en els camps de coneixement on la UdG destaca. Per això és necessari disposar de campus amplis i ben dotats que acullin i ofereixen la oportunitat de conèixer Girona i les seves terres en estades de treball enriquidores per a tothom”.

 

 

 

 

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona